El famós crim de Susqueda ja té culpable oficial. Els Mossos han anunciat aquesta setmana que havien detingut la persona que va assassinar la parella del Maresme i que no en tenien "cap dubte" de la seva culpabilitat. I van fer una altra cosa, revelar la seva identitat. Nom, dos cognoms, poble on viu, lloc on viu la seva mare i només va faltar el número de la targeta de crèdit. La majoria de mitjans de comunicació, televisions, ràdios, diaris de paper i digitals, tothom, van llençar-se en planxa a oferir tots els detalls possibles sobre aquesta persona declarada oficialment culpable. I, no només sense haver-hi hagut cap sentència, és que no hi ha hagut ni judici. Ah, sí, i també falta un petit detallet: hi ha més certeses que proves definitives.
Tots els mitjans han mostrat la seva cara, però sorprèn favorablement la decisió del diari valencià Las Provincias. Van treure'l en portada, pixelant-lo. Van ser els únics:
Pel que han filtrat els Mossos, el declarat per tothom com assassí podria haver confessat el crim a un familiar, però amb això no es pot condemnar ningú. Calen proves. I aquestes proves que en un primer moment semblaven definitives, s'han anat esvaint. Però, esclar, per què volem proves si tenim contra ell la més gran de les evidències, que és la que ha permès l'opinió pública condemnar-lo definitivament: el seu passat. La persona detinguda, JMG, va complir 15 anys de presó per assassinar la seva exdona. I quan va complir la condemna va sortir en llibertat. I això fa que quan clama la seva innocència, ningú se'l cregui.
¿Estic dient que aquest senyor és innocent i cal deixar-lo lliure? No, estic dient que aquest senyor té dret a que ningú el declari públicament culpable abans d'hora. I aquest ningú inclou la policia i els mitjans. I aquest senyor, sobretot, té dret a no patir l'anomenada "pena de Telediario", consistent en mostrar repetidament la seva imatge emmanillat entrant i sortint de declarar. Per això he escrit les seves inicials i no el seu nom i cognoms, una pràctica que el periodisme antic, aquell que ha mort definitivament, feia sempre. Perquè podem tenir el convenciment de la seva culpabilitat, però aquest senyor 1/ pot ser innocent i 2/ fins que no sigui declarat culpable, se li ha de respectar l'anonimat perquè si resulta ser innocent, té dret a que ningú li pugui dir pel carrer que és un assassí.
I la prova que demostra aquests dos punts és el fill del presumpte culpable. Tothom va publicar que havia estat detingut en relació a l'assassinat. Finalment van posar-lo en llibertat. Amb càrrecs, sí, però per tràfic de marihuana. Per tant, és un camell, però no un assassí. El problema és que, com que s'ha fet pública la seva identitat, tothom sap qui és i ja no hi ha marxa enrere a l'hora de ser assenyalat.
Tot això pel que fa a la vessant mediàtica, però entrem un moment en la legal i judicial. Arran d'aquest cas hem conegut diversos casos d'assassins que han complert condemna, han sortit al carrer i han tornat a assassinar, han complert una segona condemna i quan han sortit, han tornat a matar. Si es confirma la culpabilitat de l'ara detingut, hi ha algunes preguntes que fa basarda fer-les: qui ens protegeix dels assassins? Com es defensa la societat de gent com aquesta? Existeix la rehabilitació total i absoluta? Quan algú ha matat, qui ens garanteix que no ho tornarà a fer? I la més terrible: pot arribar a ser possible que passi el mateix temps a la presó un assassí que algunes persones que només volien que els ciutadans votessin?