Als qui ja som al circuit sanitari de colonoscòpies preventives i, per tant, tenim una mica de recorregut en això de l'observació de la política i l'opinió pública, ens és un punt més fàcil analitzar situacions d’avui amb una simple comparació ucrònica d’episodis viscuts al passat. Em deixo de filosofades barates i vaig directe al gra: què hauria dit el PSC si, quan Felip Puig era conseller d’Interior, els Mossos d’Esquadra s’haguessin infiltrat en una assemblea de la USTEC en què es preparava una vaga contra la consellera d’Educació, Irene Rigau? Amb la simple projecció de la resposta, que tots coincidim a intuir quina seria, ja hi ha bona part de l’anàlisi feta: el que hauria opinat el PSC aleshores és segurament el que ara resulta lògic exigir a l’actual govern de la Generalitat. I no cal afegir gaire cosa més.
No obstant això, l’episodi d’infiltració de dues agents a l’assemblea de la USTEC evidencia dues coses més: la primera és que des del punt de vista estrictament policial és un fracàs operatiu. La norma número u de l’infiltrat és no ser detectat. I en aquest cas, el pretès espionatge no va resistir ni el primer tall, el més elemental, el de passar desapercebut en el medi que vols espiar. Si, a sobre, la infiltració és en una simple reunió de docents i no pas en una cimera de capos de la màfia calabresa, la sensació de neguit augmenta. Però la segona qüestió que reflecteix la infiltració a la USTEC, i motiu d’aquest article, és que confirma una certa policialització de la política (és difícil de pronunciar, però ho he escrit bé).
Hi ha situacions, com la vaga de mestres o la conflictivitat als instituts, que no es resoldran només amb la presència policial
Normalment s’ha parlat de la politització de la policia: a Catalunya tenim l’exemple del procés, dels atemptats del 17 d’agost o de les intervencions en desallotjaments, aldarulls i altres. I no només a Catalunya: a Espanya és eterna la disputa entre PP i PSOE sobre si determinades operacions es fan per ensorrar l’altra formació, és a dir, si les investigacions policials tenen un deix més partidista que de prevenció del delicte. Ara, però, el fenomen és diferent. És la policialització de la política: és a dir, afrontar determinats problemes que només tenen una resolució política (amb el sentit ampli de la paraula) mitjançant un protagonisme policial.
La vaga de docents no es resoldrà amb incursions de secretes a les assemblees sinó amb decisions polítiques que podran agradar més o menys a les parts implicades, però s’hi arribarà amb un pacte final. El mateix passa amb la presència policial als instituts: és evident que en algunes situacions extremes no hi haurà més remei que la patrulla, però la conflictivitat al voltant dels centres es resol molt abans de recórrer a la presència policial i no només amb la presència policial. I una última reflexió: atès el descobriment de la infiltració policial en moviments en conflicte obert amb el Govern, no costa molt sospitar que aquest espionatge en reunions internes s’ha replicat en altres trobades de col·lectius descontents amb el Govern com els metges o els pagesos. I tampoc costa imaginar què hauria dit el PSC si, quan era a l'oposició, els Mossos d’Esquadra haguessin aparegut en instituts o en reunions de col·lectius del sector públic descontents amb el Govern.