Una cosa us dic. Que mai un imaginari govern de la Generalitat en mans del PSC, Ciutadans, Vox i el PP s’hauria atrevit a tant. A tanta política premeditada en contra de la majoria social de l’independentisme. En contra del conjunt de la societat catalana, enganyada, escarmentada. Els espanyolistes no s’haurien atrevit mai a promoure una legislació encara més restrictiva en contra de la llengua catalana que la que ha fet aquest govern de pinxos. No haurien gosat mai espanyolitzar ni més ni millor la tevetrès. No haurien pogut convertir el cos dels Mossos de l’Esquadra en una policia tan amiga de la repressió i de l’espanyolisme de la ultradreta. Tinc una amiga molt independentista, molt llesta, que té una feina molt bona al Departament d’Interior, al departament de la policia integral de Catalunya. De vegades costava parlar-hi perquè, segons la meva amiga, els Mossos integrals, facin el que facin, tenen integralment raó. Sobretot quan treuen la porra i comencen a repartir hòsties integrals. Acostumàvem a estar sempre en desacord fins que ara li han processat el nebot i li demanen molts anys de presó per participar en una manifestació independentista. No menystingueu mai el poder de les tietes. Ara m’entén millor la meva amiga. Això de la repressió policial està molt bé fins que et toquen el nebodet. La tieta de Joan Manuel Serrat és molt més l’himne sociològic de Catalunya que no pas Els segadors. El que no crec és que serveixi per fer gaire independències.

La meva amiga la tieta s’havia mirat amb molta simpatia les demostracions de força de l’independentisme. Va ser a l’heroica concentració davant del Departament d’Economia i, un dia que estava engrescada, em va dir, que em preparés. Com el president Puigdemont, que em preparés. Molt bé. Que m’havia de comprar una ràdio de piles perquè els agents secrets del Tsunami ens dirien el que havíem de fer. Perquè tenien previstes unes mobilitzacions que servirien per deixar les coses clares. I, efectivament, sí que van quedar molt clares. Després, aquest estiu, han quedat encara més clares quan hem vist la famosa piscina. Una piscina que ens ajuda a clarificar les coses com ens va ajudar la perspectiva de la suite del Palace de Duran i Lleida. El veterà polític va indicar, en aquella polèmica, que allò de la suite no li importava a ningú i que només era pura xafarderia. Però políticament importava. És clar que importava. Molt. Perquè a l’opinió pública no li pots dir sobre què s’ha d’interessar i sobre què no. Els polítics sovint perden el món de vista. Es pensen que poden manar en tot i damunt de tothom.

Hem après que els polítics són uns interins, unes persones que estan de pas en l’administració, en el poder. I que els que manen de veritat són els alts funcionaris, amb el lloc assegurat per a tota la vida. I que això passa a Madrid però també a Barcelona. Acabem de saber que el govern de la Generalitat no es retirarà en bloc de totes les causes obertes contra manifestants independentistes. Que els advocats de la Generalitat que paguen amb els meus impostos —i amb els impostos de la majoria dels independentistes— serviran per acusar i, si poden, condemnar, manifestants independentistes. I això que el Govern de la Generalitat diu que és independentista. Diuen, diuen, diuen. Sembla que els Mossos d’Esquadra siguin a la Generalitat el mateix que és la Guàrdia Civil al Govern de Madrid. Una col·lecció d’ultradretans amb agenda pròpia, un poder fàctic, un poder en ell mateix que imposa la seva voluntat al marge del que diguin els polítics democràticament escollits. La meva amiga la tieta m’acaba de trucar per anar a refrescar-nos. Li he demanat on vol anar i m’ha dit que a la platja. Que ja no li agraden les piscines. Veurem el que dura.