El Govern ha reconegut aquest dimecres que no es retirarà en bloc de totes les causes obertes contra manifestants independentistes. Es tracta d'un punt especialment calent, i d'una qüestió que ha generat força en el marc de l'independentisme, generant polèmica entre l'executiu, d'una banda, i la CUP, de l'altra. De fet, l'acord d'investidura entre Esquerra Republicana i els anticapitalistes feia un esment clar sobre això. En aquell pacte, els republicans es comprometien a fer efectiva la "retirada de les acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles on i hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic". Des del principi, el govern de Pere Aragonès ha al·legat que ha de personar-se judicialment sempre que hi hagi membres dels Mossos d'Esquadra lesionats, ja que, com a funcionaris, s'hi veuen obligats.
D'aquesta manera, el Govern obria la porta a retirar-se d'aquells processos judicials sense agents afectats, o fins i tot quan no es conegués la identitat del presumpte agressor. Segons han explicat fonts de la Conselleria de Presidència a ElNacional.cat, hi ha un total de 37 casos que compleixen aquestes característiques, dels quals la Generalitat ja ha mogut fitxa en gairebé una tercera part: en deu d'ells, l'executiu ha decidit retirar-se o rebaixar les penes.
Aquest moviment, però, s'està fent de forma progressiva, i no d'un dia per l'altre. Segons va informar el diari Ara el novembre passat, el Govern s'havia compromès a retirar-se "en bloc" d'aquesta trentena de processos, cosa que fins ara no ha fet. "La nostra idea és retirar-nos de tots els casos, però seguint uns criteris i estudiant cada cas individualment", afirmen les fonts de Presidència. "En els 27 que queden anirem fent el mateix en el moment processal oportú perquè, judicialment, cada cas té el seu ritme". Remarquen, a més, que l'objectiu final és retirar-se per complet de tots els casos oberts, si bé admeten que, de moment, en alguns procediments s'ha optat per quedar-se i rebaixar les penes, una opció que les mateixes fonts creuen que pot ser "millor" per als investigats que retirar-se unilateralment.
La reacció de la CUP
D'aquesta manera, l'acord entre republicans i cupaires no arriba a trencar-se perquè en ell no es parlava mai de la forma en què l'executiu deixaria d'exercir d'acusació particular. Malgrat això, aquesta informació no ha estat ben rebuda per la CUP, que ha optat per fer evident el seu descontentament a les xarxes socials. El diputat Dani Cornellà ha reaccionat lamentant que la notícia no suposa "res de nou". "Només som el 52% quan els interessa al Govern de Junts i ERC", mentre que també ha manifestat el seu suport a totes les persones represaliades. I la parlamentària Basha Changue ha acusat l'executiu de "vendre fum com a forma de governar".
També l'Assemblea Nacional Catalana s'ha pronunciat, carregant contra "la manca de compromís real" del Govern amb els independentistes encausats. "És humiliant per a tots els que van sortir als carrers en les protestes postsentència". El missatge va carregat també d'un avís pel que fa a la propera gran mobilització: la d'aquest 11 de setembre. "Aquesta Diada tornarem als carrers sense por, i sabrem qui tenim al costat i qui al davant". I l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha considerat "molt lleig" que s'hagi revelat l'incompliment d'un punt de l'acord d'investidura en ple estiu. "L'únic impediment per retirar tots els advocats de la Generalitat de les acusacions judicials es diu 'sindicats dels Mossos'. Canvien els consellers, però això continua igual", ha afegit.