Us esteu plantejant adoptar un gat? Si és així, us aconsello que, abans de llançar-vos a la piscina, llegiu aquest article detingudament (encara sou a temps de fer-vos enrere). El primer que heu de saber és que aquesta decisió us pot canviar la vida completament; així que és molt important que no la prengueu amb el gat a davant, perquè farà les cares més gracioses i els moviments més cuquis perquè caiguis rendit als seus peus i l’adoptis. La segona cosa que heu de saber és que tenir un gat significa passar de la llibertat i la riquesa a l’esclavitud i la pobresa. No faig broma, aquesta és la pura realitat; us ho dic per experiència.
La tercera cosa que heu de saber és que, quan adoptes un gat, estàs obligat a firmar un contracte davant d’un notari, una de les clàusules del qual diu que acceptes cedir-li l’ànima i tots els teus drets i béns des del moment que posi la seva poteta preciosa dins de casa teva. Un cop firmat el contracte, s’ha acabat el bròquil: el gat mana i tu obeeixes. Un gat és un mestre de la manipulació, farà de tu el que vulgui; només li cal obrir els seus ulls rodons, estirar la poteta i ensenyar-te les espongetes que té sota la planta del peu perquè facis tot el que ell vol. Un gat també és un aristòcrata, no es conforma amb un pinso de supermercat qualsevol, vol caviar iranià. Mentre intentes satisfer els seus capritxos, el teu compte corrent quedarà en números vermells. Et passaràs el dia comprant-li llaminadures, joguines, mantetes suaus de caixmir, raspalls, i pagant factures astronòmiques del veterinari. I et penses que el teu gat t’ho agrairà sortint a rebre’t amb un somriure a la cara quan arribis a casa després de treballar tot el dia per a ell? No! Quan arribis a casa, després de deu hores treballant sense parar per pagar els seus antulls, te’l trobaràs caragolat al llit, dormint plàcidament amb la calefacció posada (ni se t’acudeixi marxar de casa i apagar la calefacció i que el gat passi fred, ho pagaries molt car).
Els gats són venjatius: si tu fas alguna cosa que no li agrada (com posar-li el menjar massa tard; posar-li un menjar d’una categoria inferior; no amanyagar-lo quan vol; comprar-li una joguina que no li agrada...), el gat s’hi tornarà quan menys t’ho esperis
Una altra cosa que és important que sàpigues és que a un gat només l’acaricies quan a ell li ve de gust (no quan tu necessites amor); i, quan li ve de gust, has de fer-ho, estiguis fent el que estiguis fent en aquell moment, i has de fer-ho tanta estona com ell vulgui. Si pares abans d’hora o no ho fas quan t’ho demana, l'hauràs perdut per sempre; no t’ho perdonarà mai. Un error com aquest et pot costar la salut mental. Perquè, no sé si ho saps, però els gats són venjatius: si tu fas alguna cosa que no li agrada (com posar-li el menjar massa tard; posar-li un menjar d’una categoria inferior; no amanyagar-lo quan vol; comprar-li una joguina que no li agrada...), el gat s’hi tornarà quan menys t’ho esperis. Hi ha diferents nivells de venjança segons la intensitat de la cagada que hagis fet: mossegar-te o esgarrapar-te quan menys t’ho esperis, destrossar-te el sofà o les sabates, arrencar-te les plantes dels testos, obrir la nevera i menjar-se el teu dinar, pixar-se sobre el teu jersei preferit, desenrotllar tot el paper de vàter i escampar-lo per tota la casa...
Fa poc vaig saber que estan començant a aparèixer associacions de gent que han quedat a la ruïna i amb trastorns mentals greus, i que s’han obert crowdfundings per ajudar-los a pagar les factures del veterinari i començar una nova vida lluny dels gats.
Per cert, ho oblidava, no us penseu que a les nits podreu descansar. A les nits és quan menys descansen i més ganes tenen d’estar amb tu: voldran jugar, fer la cullereta amb tu dins del llit, se’t menjaran els cabells, t’esgarraparan la cara perquè els deixis ficar-se dins del llit per no passar fred, començaran a córrer d’un costat a l’altre de la casa com si s’estigués calant foc, se’t quedaran mirant fixament fins que obris els ulls... Així que res de dormir. I l’endemà a treballar com si no hagués passat res. Em fa gràcia la gent que té fills i es queixa que no pot dormir, es nota que no han tingut mai gats.
Arribats aquí, suposo que us estareu preguntant per què carai tinc tres gats, oi? Doncs és molt senzill, vaig firmar el contracte davant del notari perquè em van mirar amb uns ulls brillants preciosos i no puc fer-me enrere.
I ara us deixo un vídeo que he gravat, sense que se n’adonessin, per mostrar-vos com n’és de dura la meva vida des que tinc gats.
Encara hi sou a temps!
Fins dijous que ve.