Les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà sumen més de 20.000 habitants. Són formades per 29 municipis que ocupen una superfície d’uns 2.700 quilòmetres quadrats, és a dir, unes 27 vegades Barcelona. La gent d’aquestes comarques viuen en un lloc preciós i fantàstic, i això és innegable, però més enllà d’aquest fet també afronten moltes més dificultats que no tenen la majoria dels ciutadans del nostre país. Per exemple, les comunicacions amb la resta del país, però també internament, són manifestament millorables. És pràcticament impossible arribar a aquestes comarques sense passar pel port de Comiols, pel port del Cantó, pel port de la Bonaigua o pel port de Viu de Llevata. No hi ha cap túnel que les connecti amb el món exterior, a diferència de la Cerdanya o la Val d’Aran. Fa anys i panys que hi ha programats alguns d’aquests túnels, com el de Comiols o el de Perves (sota Viu de Llevata), però mai no hi ha pressupost ni voluntat política.

Els ciutadans pallaresos compten menys, als despatxos de Barcelona, que els ciutadans del Vallès, el Gironès o el Tarragonès. Hi ha molts exemples, perquè el drama va molt més enllà de les comunicacions. En diré un de particularment greu: no hi ha ni una sola piscina coberta pública als dos Pallars, de manera que els infants, la gent gran, els afeccionats a la natació o les persones que necessiten nedar com a eina de recuperació d’una lesió es queden amb un pam de nas durant la major part dels mesos de l’any. Bé, de fet sí que hi ha una piscina coberta al Pallars, però és la que hi ha, ai las!, a l’acadèmia de sotsoficials de Talarn. De tant en tant, en algunes franges i quan no està en revisió, hi deixen anar la població civil. És a dir: els ciutadans del Pallars que volen nedar només ho poden fer, en algunes franges, en una instal·lació militar. Com deia, els 20.000 habitants dels dos Pallars compten molt menys que els poc més de 20.000 habitants d’Esparreguera, per dir un sol municipi, on naturalment hi ha una piscina pública coberta.

No només hi ha catalans de primera i de segona, sinó que alguns ens prenen per rucs a tots plegats

Els habitants dels Pallars són catalans de segona, però no són pas els únics. N’hi ha arreu del país, que viuen als marges de la planificació centralitzada, als vorals de les estadístiques. Seguint el fil de les comunicacions, he posat al Google Maps quant trigo, en transport públic, en recórrer els 128 quilòmetres que separen Barcelona de Queralbs, al Ripollès. La resposta no necessita comentari: 6 hores i 25 minuts. Algú dirà que hi ha obres a la via i que el retard pot estar justificat. Faig una altra prova: de Barcelona a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, hi ha uns 200 quilòmetres i, en transport públic, es triga més de 4 hores. Es triga molt menys en anar de Barcelona a Madrid que no pas de Barcelona a molts indrets de Catalunya. Això no és una casualitat i respon a una decisió política que va directament en contra del país. El desastre de les comunicacions explica molts altres desastres, perquè a Catalunya és impossible viure gaire lluny de la feina, i per això creixen les àrees metropolitanes i el desequilibri territorial. El nostre país és prou petit per poder treballar a Barcelona i viure a Olot, Tarragona o Cervera, però això és gairebé impossible si no vols passar hores i hores cada dia al volant o atrapat al tren. Això té un impacte directe en el despoblament, en la marxa dels joves més ben formats a altres indrets, en el preu de l’habitatge o en la ubicació dels centres hospitalaris més avançats. Hi ha una Catalunya de primera i una Catalunya de segona.

Hi va haver un temps en el qual el Govern de Catalunya tenia tot el país al cap. El tenia el president Enric Prat de la Riba, i per això va dur el telèfon, les carreteres i les biblioteques arreu del país, i el tenia el president Jordi Pujol, i per això va fer el túnel del Cadí, l’Eix Transversal i una depuradora a cada poble. Fa temps que això no passa. Algú recorda alguna gran infraestructura construïda els darrers anys? Cric-cric-cric. Això sí, els anuncis i la propaganda no cessen mai: l’altre dia ens prometien fer l’eix orbital ferroviari i van tenir la gosadia de dir que les obres començaran el 2030. Algú creu realment que el 2030 veurem l’inici d’aquestes obres, quan en paral·lel ens diuen que Rodalies no s’arreglarà abans de dues dècades? En fi. No només hi ha catalans de primera i de segona, sinó que alguns ens prenen per rucs a tots plegats. Per cert, soc conscient que explico tot això des del privilegi de ser un català de primera. Visc a Sarrià i tinc una estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a deu minuts de casa. També tinc escoles públiques i centres sanitaris a tocar. I tu? Ets un català de primera o ets un català de segona?