El comissari Villarejo ha estat el Pegasus particular del PP. Sota les ordres de la cúpula del partit va intentar desballestar la causa per finançament il·legal des de l'any 2009 fins a la seva entrada a presó el novembre del 2017. L'enllaç perfecte per als encàrrecs prohibits. Però el PP no va comptar amb el fet que els gravaria un a un. Segons va explicar el comissari en el programa FAQs, en la seva primera entrevista després de sortir de presó, a vegades li activaven el micro des de fora, encara que la majoria de vegades està provat que ho feia ell mateix, com es pot sentir en desenes d'enregistraments en què el sentim activar la gravadora abans que comencin les reunions. No va ser mai una font fiable i no sabem si ho va fer per protegir-se o extorsionar, però allà els tenim, els sons irrefutables d'anys de corrupció política.

Villarejo, el Pegasus traïdor del PP, va respondre a les ordres de la secretària general, María Dolores de Cospedal; del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz; del seu secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i d'una xarxa d'afins a la cúpula del partit i del govern espanyol. Els seus enregistraments i el sumari Tàndem revelen les operacions que l'executiu de Mariano Rajoy no podia fer de manera legal. Des de boicotejar la instrucció de Gürtel, destruir les proves en poder de Luis Bárcenas —la libretita, en paraules de Cospedal— a aniquilar enemics polítics, des de Podemos fins als líders independentistes.

Coneixerem la veritat política al marge de la judicial per les cintes que encara han de sortir. I les trames són d'una dimensió tan gran, tants GAL sense morts, que no importa quantes vegades el Partit Popular canviï el president

Sobre les causes polítiques que se senten en els enregistraments, no sembla que la justícia en doni més respostes. La coneguda com a Operació Catalunya ni tan sols té causa oberta, ningú no ha presentat querella, tampoc la Fiscalia. I a la Kitchen, els terminis de la investigació han conclòs. La reobertura per incloure María Dolores de Cospedal, l'exdirector de la Policia Ignacio Cosidó i Mariano Rajoy, no sembla que prosperi de cap manera. Per aconseguir-ho, el PSOE —que sí que n'ha demanat la reobertura— hauria d'acudir a la sala d'apel·lacions, òrgan superior de la secció tercera que va ratificar el tancament de la instrucció, per sobre de la sala penal de l'Audiència. Hauria també d'al·legar que es va tancar en fals, amb diligències clau encara sense practicar, i que la sala atengués el requeriment. Un camí jurídic possible, però molt improbable.

Així que coneixerem la veritat política al marge de la judicial per les cintes que encara han de sortir. I les trames són d'una dimensió tan gran, tants GAL sense morts, que no importa quantes vegades el Partit Popular canviï el president, els enregistraments continuaran existint. I tampoc quantes vegades el PP es posi de perfil, ni la poca credibilitat del comissari, sentir l'anterior govern del PP en aquestes cintes retrata amb absoluta credibilitat el modus operandi que es va imposar a Espanya durant la legislatura de Mariano Rajoy.

Pablo Casado va intentar espolsar-se la corrupció del partit. Ho va fer negant-se a donar explicacions, sota el mantra del silenci i prometent la venda de la seu. La idea era esborrar el simbolisme d'un edifici que, com va dir l'advocat del denunciant de la Gürtel el 2009, Ángel Galindo: "Si tot surt a la llum, han de tancar Génova 13". I tot va sortir a la llum. El nou coordinador general, Elías Bendodo, ha començat la setmana descartant la venda de l'immoble i el canvi de seu. La intenció del nou PP, segons Bendodo, és quedar-s'hi, perquè "els edificis no tenen cap culpa".

Els nous enregistraments de Villarejo comprometen avui, no al passat. Perquè la política no són fets prescrits o sentències amb més o menys abast. Cap capítol no està tancat fins que es demanen disculpes, es reconeixen els fets i es fa una proposta creïble d'esmena.

Alberto Núñez Feijóo no es vendrà la seu. Però tampoc donarà explicacions. En la línia de Rajoy, l'estratègia sembla respondre a deixar passar el temps fins que es dissolgui el record dels anteriors dirigents i els seus encàrrecs a Villarejo que van posar en risc les institucions. Ells, que van dir que tant les defensaven. El líder de l'oposició dona per clausurat aquest tema al·legant que "es vol portar a col·lació reaccions de fa una dècada" i el seu partit "és absolutament respectuós amb l'estat de dret, amb qualsevol investigació judicial i amb les resolucions judicials". Una manera molt en diferit de faltar als fets, de no immutar-se.

Mariano Rajoy va arribar al govern espanyol arrossegant el cas Gürtel i aquest el va acabar enfonsant amb una moció de censura. Pedro Sánchez li va donar l'opció de dimitir i no perdre el govern. En el seu cas, tenia una sortida difícil, perquè M.Rajoy, com va revelar el seu ministre més fidel i amic, Fernández Díaz, estava al corrent de tot. Es referia a la Kitchen, però ara sabem per les cintes de Villarejo que també coneixia els sobresous i la libretita de Bárcenas. És possible que Feijóo no sabés res d'una cúpula amb què es va relacionar i va treballar durant anys, però evitar el tema només farà que el persegueixi.