Avui fa tot just una setmana estàvem analitzant el resultat de l'únic cara a cara electoral, el Sánchez-Feijóo del qual vam convenir que va guanyar el candidat popular. Va ser l'únic per decisió d'Alberto Núñez Feijóo, que va planejar una trobada aspra de la qual sortir guanyador. I ho va aconseguir. Sánchez no va tenir la nit, els reflexos ni la preparació per desmuntar la bateria de dades falses que el líder del PP li va encaixar entre titubejos i frases inconcluses.

Per aclarir polèmiques, en un debat electoral no són els moderadors els qui han de desarmar els candidats. No és el seu ring, ni el seu xoc. Els debats es donen perquè els candidats s'expressin, s'imposin un a l'altre, es defensin. Si un candidat fa servir dades falses, l'altre ha de respondre. Els espectadors mereixen veure la capacitat de cadascú. Per més que tot sigui opinable, els moderadors no tenen ni han de verificar els continguts en directe. La feina de Vicente Vallés i Ana Pastor a Atresmedia era ordenar els blocs i plantejar preguntes. I ambdós van tenir més habilitat que Sánchez per llançar qüestions incòmodes a Feijóo, des dels pactes amb Vox a la falta de condemna de la violència masclista del seu soci.

L'error de càlcul de Feijóo va ser pensar que les mentides es quedarien allà. Que la premsa les deixaria passar per alt. O que l'antisanchisme soscavaria l'obligació periodística de desmuntar les imprecisions llançades a l'opinió pública. El candidat del PP ja semblava incòmode als micròfons de Carlos Alsina quan li va plantejar: "En el debat va dir vostè algunes coses que són mentida. Per què?". La resposta va ser esquiva: "Fora bo que vostè em digués quines". I inútil, perquè Alsina les va enumerar. En una de les quals, Feijóo es va espolsar la responsabilitat assenyalant un suposat teletip que assenyalava Sánchez com a responsable del tancament de Pegasus per falta de col·laboració amb la justícia (va ser Israel).

Més preocupant que les mentides deliberades o en calent de campanya, és la concepció del periodisme que està difonent el PP

Passat el cap de setmana, el teletip no ha aparegut i Feijóo s'ha enredat amb les mentides que fa dies que hauria d'haver aclarit. El candidat del PP ha preparat l'última setmana de campanya per captar més vots del PSOE i Vox, però no per continuar explicant els seus silencis i incorreccions. En conseqüència, va perdre els papers a TVE davant de les preguntes de Silvia Intxaurrondo, a qui va arribar a retreure que exposés "en directe" les dades falses. I va arribar a demanar-li que rectifiqués, i més tard va haver-ho de fer ell. Feijóo va negar tres vegades, com ja havia fet amb Carlos Alsina. I va insistir que el PP va revaloritzar les pensions conforme a l'IPC. No ho va fer el 2012, el 2013 ni el 2017. I hi va votar en contra el desembre del 2021 i el març del 2023.

Feijóo ha confós la neutralitat de la televisió pública amb l'exercici del periodisme. I això és el que és preocupant, la concepció del periodisme que està difonent el PP. Neutralitat és oferir les mateixes oportunitats als partits en campanya segons la seva representació parlamentària. Neutralitat és no posicionar-se a favor d'un o un altre. Així que més preocupant que les mentides deliberades o en calent de campanya, és la concepció del periodisme que està difonent el PP.

Hi ha una manera més sibil·lina de censurar. Consisteix a difondre la idea que el periodista és un agent silenciós que no pregunta i no qüestiona. Esborrar del periodisme la seva pròpia obligació i essència, com ha fet l'exministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo. "El que no he vist mai —deia a Cuatro— ni a Espanya ni en un altre país, és que sigui el conductor del programa qui aporta dades contràries a qui està entrevistant. Li pot preguntar, però no pot dir 'això és fals', perquè llavors es converteix en jutge i part".

El líder del PP s'ha enredat en la defensa de dades falses i imprecisions. "Si la mentida guanya la veritat, has fracassat", va arribar a dir. Una setmana després, la frase és premonitòria. El PP pot guanyar les eleccions el 23-J com apunten les enquestes, però la majoria ajustada o absoluta no evitarà que Feijóo continuï sota el focus del contrapoder d'una premsa lliure. Quan els periodistes preguntem, no obrim un debat, com ara diuen aquests dies. Amb les nostres verificacions i preguntes, busquem la precisió, rebaixar el nivell de desinformació i el soroll. Separar els fets, la realitat, de la mentida. Feijóo va guanyar el debat a Sánchez, el periodisme l'ha guanyat a Feijóo.