L'aprovació per part del Parlament de Catalunya d'una declaració a favor de l'abolició de la Monarquia i la recent enquesta de Público (que va reflectir majoria a favor de la República a Galícia, Astúries, Catalunya, Euskadi, Nafarroa, País Valencià i les Illes) torna a posar sota el focus la qüestió de la legitimitat de la Monarquia.

La institució monàrquica va ser restaurada de facto en la dinastia dels Borbons pel règim del general Franco, però aquesta evident falta de legitimitat d'origen va ser, de primeres, esmenada per la ratificació democràtica al referèndum constitucional de 1978. És veritat que no es va consultar específicament per la Monarquia, que va ser votada en conjunt pel mètode de "o caixa o faixa". El mateix Adolfo Suárez va reconèixer que no es va convocar un referèndum Monarquia vs. República perquè comptaven amb perdre’l. Han passat ja 40 anys, i som majoria, superior al 70%, els que per raons d'edat no vam poder votar la Constitució.

Pel que fa a la legitimitat d'exercici, l'operació Rajoy-Rubalcaba del bipartidisme dinàstic per salvar la Monarquia a la primavera del 2014, va substituir la cremada imatge de l'avui rei emèrit per la d'un cap d'Estat, pel que sembla, suficientment preparat. No obstant això, després de més de quatre anys de mandat, el Rei convenç molt més a uns que a d’altres.

Al llarg d’aquest temps, Felip de Borbó i Grècia no ha assumit la necessitat d'allargar el suport social a la Monarquia. Més aviat ha cuidat bé les seves actuacions per projectar una imatge unívoca de la ciutadania espanyola, de la ciutadania monàrquica. Una imatge unilingüe, uninacional i molt propera a la cosmovisió de les dretes.

Felip VI no va tenir cap gest en aquests quatre anys i mig de mínima sensibilitat cap als damnificats per la Gran Depressió. No va demostrar la seva preocupació referent a una desigualtat que va avançar substancialment en aquests anys.

Fa un any, l'octubre del 2017, el Borbó va escollir ser rei de part

Posicionat contra la plurinacionalitat espanyola, l'actual cap de l'Estat va escollir bàndol quan va optar per la dura intolerància enfront de Catalunya al seu discurs del 3-O. Un discurs escollit per la Casa Reial sense la intervenció de Rajoy ―és a dir, escollit pel deep state― en el qual no va haver-hi cap ús del català, ni cap mena de concessió al diàleg. Fa un any, l'octubre del 2017, el Borbó va escollir ser rei de part.

El rei Felip va mostrar una actitud més aviat autoritària, espanyolista i aristocràtica que la del seu pare, el rei emèrit. La Monarquia no és una institució neutral. Serà molt difícil que aquest rei pugui superar aquesta convicció ciutadana.