Els progres espanyols sempre van anar per la vida ocupats i preocupats (amb tota justícia) per la llibertat dels pobles de Palestina, Sàhara i Chiapas, però, per desgràcia, gens ocupats ni preocupats per la subordinació de les llengües, cultures i nacions catalana, basca i gallega a un Estat espanyol construït per determinades elits extractives, refractaries a la lliure concurrència i al progrés. Un Estat espanyol tendent històricament al supremacisme i l'autoritarisme i que només va conèixer períodes liberals i democràtics quan va intentar donar algun suport al dret d'autogovern de les nacionalitats.

Els progres espanyols sempre van anar per la vida molt preocupats pels drets del guaraní o del suahili i gens preocupats per la minorització en cadascun dels seus països de les llengües pròpies d'Euskadi, Galícia, Catalunya, País Valencià i les Illes.

Vam viure en els darrers sis mesos la derogació del dret constitucional a l'autogovern de les nacionalitats per l'aplicació d'una interpretació inconstitucional del 155. La derogació parcial del Codi Penal i de les lleis d'Enjudiciament Criminal i Orgànica del Poder Judicial per crear el delicte de rebel·lió sense violència, per inventar la competència del Tribunal Suprem en comptes del Superior de Catalunya a les causes que pertoquen al president, als diputats i als consellers, per inventar la competència de l'Audiència Nacional en les causes de sedició, per subordinar l´autonomia del Parlament a decisions del Tribunal Constitucional que vulneraven la seva pròpia jurisprudència. L'aplicació de la presó preventiva com a mecanisme antijurídic de creació d'ostatges: els actuals presos polítics i els antics presos avui subjectes a fiança i a l'espasa de Dàmocles de la tornada a la presó se subjecten als seus principis.

Davant d'aquesta situació d'arbitrarietat i autoritarisme els progres espanyols van callar. A la resta d'Europa, a Euskadi, Navarra, les Illes, el País Valencià o Galícia, la reacció no va ser valenta ni adequada en general, però van existir moltes veus individuals i també manifestacions socials de rebuig d'amplis sectors a aquesta ona incivilitzada i repressiva. Però, a la resta de l'Estat, excepte molt poques excepcions, tot és silenci.

Els progres espanyols assisteixen silents a la recentralització autoritària de l'Estat espanyol i semblen no adonar-se que aquest procés desnaturalitzarà de cop i volta el que fins ara qualificaven de democràcia.

*Xoán-Antón Pérez-Lema López és advocat