Només m’interessa saber què en pensa la gent del pla de pau per a Gaza. Aquest pla que encara no ens han ensenyat ni uns ni altres. Porto tot el llarg cap de setmana de l’11 de Setembre dedicat a intentar escriure un article sobre la guerra a la Franja de Gaza de Palestina. Estic cansat de sentir informacions tendencioses en un sentit i l'altre. Tampoc no m’ajuda només poder-ho debatre honestament amb el cercle més íntim, perquè no m’atreveixo a fer-ho amb ningú més. Però finalment he fet un intent desesperat de posar ordre als meus pensaments a còpia de buscar per Internet el màxim de notícies, posant filtres mentals a tot el que em sembla un engany deliberat.
Abomino, vagi per endavant, qualsevol forma de violència, però justifico sempre la defensa pròpia. Ho faig per pur instint de supervivència. I us exposo la meva conclusió: sobre el conflicte armat a Gaza, cal sobretot prudència a l’hora de parlar-ne. Per això no opinaré, només exposaré alguns dels aspectes de la meva breu prospecció, per si us pot ser d’ajuda. Sé prou que no posicionar-se es pot interpretar com que m’estic posicionant. Em posiciono: vull la pau. I crec que si exposo endreçadament allò que em preocupa, us puc ajudar una mica a compartir dubtes.
En primer lloc, cal intentar entendre com es gesta l’estat d’Israel i com es gesta la lluita armada islàmica. Teniu infinitat de documentals, llibres, youtubes i altres eines digitals per crear context. No hi entraré. Però heu de dedicar molta estona a conèixer una mica més la història de la regió d’Orient Mitjà. Us semblarà impossible, perquè és —com totes les històries del món— multipolar i tremendament complexa. Gràcies a la IA i a Viquipèdia, podeu avançar ràpid, però caldrà que prengueu precaucions. Us aviso que com més llegeixo, més preguntes em sorgeixen.
Em preocupa sobretot que s’hagi deixat de parlar del procés de pau
Un cop agafat el context més general, podeu intentar d’entendre la història recent d’Israel i el conflicte palestí. L’arribada al poder de Hamàs a Palestina marca una nova era. Hamàs és un grup terrorista segons la UE, els Estats Units i els seus aliats. No ho és ni per la Xina ni per Rússia. Fundada el 1987, arriba democràticament al poder de la Franja de Gaza el 2006. I des del 2006 que la Franja de Gaza està sotmesa a bloquejos pels egipcis i els israelians. Per prendre el poder, Hamàs s’ha enfrontat políticament a Fatah, que forma part de l’OAP, moviment politicomilitar que controla Cisjordània. Hamàs ha seguit la línia d’armar un exèrcit i atacar per terra, mar i aire, amb forces òbviament desproporcionades, Israel. En iniciar-se el conflicte amb l’atac sorpresa del 7 d’octubre del 23, les forces de Hamàs tenien entre 50.000 i 100.000 combatents, segons la Viquipèdia. S’han enfrontat a l’exèrcit d’Israel, que té més de mig milió de combatents i un domini sense comparació de l’espai aeri i de l’armament de darrera generació. No es pot parlar d’enfrontament militar convencional, com el d’Ucraïna, perquè Hamàs fa servir tàctiques de guerrilla, i Israel ataca sistemàticament tots els punts militarment estratègics, sense consideracions humanitàries. Molts dels conflictes bèl·lics actuals es poden seguir a través de la web americana Institute for the Study of War (ISW), que ofereix dades en directe contrastables. L’ISW m’ha estat molt útil per fer un seguiment bèl·lic acurat del conflicte rus-ucraïnès. Els plànols són excepcionalment precisos. Us recomano consultar-la si teniu interès per l’actualitat bèl·lica. Sorprèn que l’ISW, des del mes de febrer, explícitament ha deixat d’emetre informes de posicions sobre el conflicte de Gaza. No es pot saber què passa. Per això, es fa difícil entendre res, més enllà de la desolació per la destrucció i la mort.
En tercer lloc, em preocupa sobretot que s’hagi deixat de parlar del procés de pau. La duresa i crueltat del conflicte, la violència inicial d’uns, la violència desproporcionada dels altres, la violència total i continuada, les morts acumulades, la por, la ràbia alimentada des de fa generacions, no trobaran sortida sense una aturada immediata del conflicte i una proposta de pau i reconstrucció seriosa. I pràcticament no se’n parla. Mentre debatem terminològicament sobre si és o no genocidi, no exigim la fi del conflicte. Es pot condemnar el genocidi sense prendre partit, perquè el més important és aturar la matança. Tingui qui tingui més raó, només m’interessa defensar la fi del conflicte com més aviat millor. Només m’interessa, i parlo sense cap mena de candidesa, el pla de pau. I només em barallaré dialècticament davant de propostes per parlar del pla de pau. El primer punt ha de ser aturar els combats. El segon punt, pactar la reconstrucció política, civil i humana de Gaza. Aquest ha de ser el clam. La pau immediata a Gaza.