Ara que el MHP Salvador Illa ha tornat a la feina després d’un mes de baixa, ja estic tranquil·la. “Sé el que Catalunya necessita”, ha etzibat tan bon punt ha tret un peu a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat i amb una mirada compungida i valenta enfocada a l’infinit —o al teleapuntador (tant és, el que importa és l’essència del missatge). Per deixar-ne constància a les generacions que vindran, no ha dubtat a fer-ne una piulada també (quin detall més bonic!). Catalans, catalanes, catalanis, nouvinguts plenament integrats a la cultura espanyola que viviu a Catalunya, ja podem respirar tranquils, perquè Catalunya renaixerà de les cendres per convertir-se en un exemple d’inclusió, de progrés —econòmic, social, cultural, sanitari, científic… i tants altres— i d’integració a la catalanitat (crearem un model d'immersió lingüística tan potent que fins i tot els animals i les pedres parlaran català i celebraran Sant Jordi) i, per fi, recuperarem aquella sanitat que un dia va ser l’enveja de tot el món. Respireu tranquils, germans, perquè ara sí que ho tenim a tocar. Ja començo a sentir algun pardal combinar algun pronom feble en veu baixa, tímidament, com qui no vol la cosa; i he vist algun gos amb esclops, samarra i barretina caminant orgullós pel carrer. Sabia que, tard o d’hora, el MH Salvador faria honor al seu nom i ens deixaria a tots amb un pam de nas. Ara em penedeixo d’haver-lo prejutjat, d’haver pensat que treballava més per i per als espanyols que per i per a nosaltres, els catalans.

No sé a vosaltres, però a mi el MHP Salvador m’ha convençut. On s’ha de firmar? Quan comencem a renéixer de les cendres?

“Soc molt conscient del malestar que senten moltes famílies i joves quan afronten dificultats com accedir a un habitatge, o l’angoixa que provoquen, per exemple, les emergències climàtiques que estem vivint […] Sé el que Catalunya necessita. Sé el que els catalans i les catalanes reclamen. Sé el que cal fer i avui us dic, de nou, que ho farem”. Immillorable, ni Ciceró ho hauria explicat millor. Encara em baixen llàgrimes dels ulls i em tremolen les cames de l’emoció. No sé a vosaltres, però a mi el MHP Salvador m’ha convençut. On s’ha de firmar? Quan comencem a renéixer de les cendres? Ja estic impacient per veure com es redueixen les llistes d’espera als hospitals, com ens atenen en català a tots els serveis públics (hospitals inclosos), com s’obliga els nouvinguts a parlar català si volen viure i treballar a Catalunya, com baixen els preus dels habitatges i dels aliments, com es crea i gestiona un servei ferroviari català que arribi a l’hora i sense deixar víctimes pel camí, com els diners dels nostres impostos es queden a Catalunya i no se’n van a les Espanyes…, en definitiva, com Catalunya deixa de ser un dels territoris més pobres i maltractats d’Europa.

Qui havia de dir que la persona que ens trauria de la misèria i salvaria la llengua catalana seria algú del PSOE; perdó, volia dir del PSC —tants anys pensant que el PSC no existia m’han fet caure en aquest lapsus. Ja ho sospitava, però ara sí que m’ha quedat clar que no es poden tenir prejudicis, perquè el que aparentment pot semblar un llop disfressat de pastor, pot molt ben ser un pastor que vol portar les seves ovelles en lloc segur perquè no se les mengi cap llop. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.