El papa Francesc vola a Lisboa dimecres i torna a embarcar-se en un avió al setembre direcció Marsella, a França. Tots són països veïns de l’estat espanyol. Però Espanya no és una de les seves prioritats. L’esquiva. Ho ha demostrat en el seu pontificat. Ha flirtejat amb la idea del “ja veurem”, “potser en el futur”, però el fet és que no ha vingut ni vindrà a curt termini. Hi ha hagut ocasions, des del Jubileu a Santiago de Compostel·la als 500 anys de sant Ignasi Loiola o efemèrides de santa Teresa d’Àvila. Però a ell li interessen altres agendes. El Papa fa com un directiu d’alt nivell amb la seva gent de confiança: no va a dinars amb el seu gabinet, no prioritza les persones de confiança, no té predileccions pels seus. Per una banda, veu Espanya sense urgències que reclamin la seva presència, i per l’altra no se sent còmode amb la situació política i no vol ser instrumentalitzat. Al contrari, és el Papa de l’ovella perduda.

El Papa fa com un directiu d’alt nivell amb la seva gent de confiança: no va a dinars amb el seu gabinet, no prioritza les persones de confiança, no té predileccions pels seus. Per una banda, veu Espanya sense urgències que reclamin la seva presència, i per l’altra no se sent còmode amb la situació política i no vol ser instrumentalitzat

En el cas de Portugal, no és perquè consideri que el país en si és minoritari (un territori encara molt catòlic en el seu humus cultural), sinó que s’hi desplaça perquè centenars de milers de joves de tot el món hi van per trobar-se precisament amb ell en una d’aquestes macrotrobades catòliques anomenada Jornada Mundial de la Joventut. Dies de no dormir, o de dormir en un sac, un poliesportiu, o a casa d’alguna família d’acollida en què el Papa carregarà piles veient l’efervescent entusiasme de la gent jove, que es passarà els dies pregant, cantant i ballant. A Marsella hi anirà per a una trobada interreligiosa. Però Espanya no és un destí papal. Hem de tenir en compte que dels 256 papes que hi ha hagut a la història, només Joan Pau II (5 cops) i Benet XVI (3 vegades) l’han visitada. I Catalunya sempre ha estat una de les etapes escollides. El no del Papa es pot interpretar de diverses maneres, i ell hi ajuda amb les seves paraules: “L’Església és catòlica, no és ni espanyola ni europea, i hi ha més germans que estan més necessitats i són més invisibles”. També ho ha adduït a la polarització política i a l’escàndol dels abusos.

Francesc, en canvi, té interessos, alguns llunyans, com Vietnam. Aquests dies ha rebut Vo Van Thuong, el president, i per primer cop el nunci apostòlic podrà viure a Hanoi, un gran èxit diplomàtic. El Govern de la República Socialista del Vietnam ha acceptat que el representant de la Santa Seu tingui residència al país, i no a Singapur, com passava fins ara. Des d’Espanya hi ha incomoditat per aquests suposats desaires del Papa, però des d’una perspectiva geopolítica mundial, el full de ruta del Papa té sentit.