Ho he aconseguit. No us ho creureu, però és cert. He pogut memoritzar totes les combinacions possibles de pronoms febles. El meu quocient intel·lectual s’ha enlairat tant que ara sent vertigen. Us ho recomano si patiu d’insomni i teniu ganes d’exercitar la ment. Les males llengües diuen que aquestes combinacions van ser creades per un erudit després que la Verge Maria i Sant Josep se li apareguessin ballant una sardana. Es veu que ballaven molt bé; no s’ho esperava. Va quedar tan impactat que va dedicar els següents vint dies a provar totes les combinacions possibles de pronoms febles. El 25 de juliol de l’any 650, va enviar coloms missatgers a totes les contrades del territori català per anunciar les combinacions que passarien a la història, que són les que avui coneixem amb el nom d’"això no s’ho pot aprendre ni Déu".

 

Els pronoms febles sempre han estat objecte de crítiques i han sigut l’excusa de molta gent forana per no aprendre el català quan venen a viure a Catalunya. S’entén, no tothom està preparat psicològicament per aprendre’ls, i molt menys per combinar-los. A la majoria els fa mandra fer l’esforç o simplement els aterreix equivocar-se i que se’ls mal interpreti. Us imagineu dir a una persona "dona-me’l" i que entengui "ets un sòmines"? Sabeu el caos que podria provocar una confusió com aquesta? També conec el cas d’una persona que va venir viure a Catalunya i es va ennuegar intentant dir "volia donar-los-els". Suposo que estareu d’acord amb mi si dic que una cosa així no pot tornar a passar. Potser ens hauríem de plantejar eliminar definitivament els pronoms febles de la nostra llengua per evitar més desgràcies com aquesta. Segur que, si els eliminéssim, tothom voldria aprendre el català.

Potser ens hauríem de plantejar eliminar definitivament els pronoms febles de la nostra llengua per evitar més desgràcies com aquesta. Segur que, si els eliminéssim, tothom voldria aprendre el català

Posem-ho fàcil a la gent, simplifiquem el català i permetem que altres llengües interfereixin en la seva evolució. Agafem una paraula d’aquí, una estructura sintàctica d’allà... Siguem tolerants com ho són la resta de llengües. Què és el pitjor que pot passar? Que desaparegui el català? Impossible. No s’ha vist mai, en tota la història de la humanitat, que una llengua n’assimili una altra i, encara menys, que desaparegui perquè els seus parlants l’han deixat de parlar perquè se n’avergonyeixen. I ara no em sortiu amb la llegenda del "patuès" a França. Tothom sap que França va fer tots els esforços possibles per salvar la llengua occitana i el català, i que en Franco, per donar suport al seu país veí i en un acte d’empatia, va fer construir un gran nombre d’escoles i universitats a tot Espanya perquè impartissin els estudis només en català. Però, tornem on érem —que sempre m’enredeu i em feu anar cap on no vull anar—, per què dir "els el dono" si puc dir "dono"? Oi que m’enteneu igualment? De fet, podríem eliminar totes les vocals, com fa l’hebreu. Llavors només caldria dir "dn", i ens quedaríem tan frescos. Ens compliquem massa la vida intentant conservar la nostra llengua; no hi ha cap país al món que perdi el temps fent-ho. No siguem paranoics pensant que ens volen imposar altres llengües només pel fet que aquestes tinguin el suport d’un estat i nosaltres no. Siguem ciutadans del món, agermanem-nos tots, fem una gran orgia lingüística i que sigui el que Déu vulgui.