Em fa l'efecte que la matança d'Israel va fer encara més extemporània i més grotesca la manifestació contra l'amnistia que alguns milers d'espanyols, liderats pel PP de Madrid, van celebrar diumenge als carrers de Barcelona. A mesura que la tensió bèl·lica s'apoderi del món, els catalans ho tindrem més fotut per separar-nos d'Espanya, però també tindrem més possibilitats d'assegurar uns mínims de llibertat i de convivència amb els castellans, protegits pels interessos de Brussel·les. La pau interior del continent s'ha convertit en una eina geopolítica de primer ordre.
Potser per primer cop a la seva història, els països europeus tenen més incentius per defensar-se els uns als altres que no pas per matar-se entre ells —o fer-se la vida impossible—, i això també inclou Espanya. La por de repetir els errors del passat que va dominar la segona part del segle XX, ha anat perdent sentit a mesura que la descolonització, els Erasmus i les amenaces externes han replegat els europeus a casa seva. Des del punt de vista històric, no és estrany que la víctima simbòlica de l'atac de Hamàs hagi estat una noia guapíssima de 22 anys d'origen alemany establerta a Israel.
Igual que Ucraïna, Israel també és Europa o, com a mínim, té les arrels a Europa. Si alguns europeus l'odien tant és perquè els recorda el seu propi passat, com els succeeix a molts russos i a molts musulmans —o, en el cas de Catalunya, a molts espanyols. Europa ha perdut l'agressivitat imperialista i té problemes existencials, però encara pot treure molt partit de la seva història. Seria estrany que no ho aprofités, quan al voltant seu tothom es mata i es maltracta. A mesura que es vegi que Europa és el millor lloc del món per viure, el continent anirà recuperant les ganes de defensar-se, ni que sigui de manera cínica i avorrida, com Suïssa.
Pedro Sánchez amnistiarà els polítics processistes perquè l'alternativa, tal com va el món, és molt pitjor per Europa
Als espanyols que van venir a tocar el timbal a Barcelona, doncs, els espera una gran frustració, per no parlar dels que ja viuen a Catalunya. Pedro Sánchez amnistiarà els polítics processistes perquè l'alternativa, tal com va el món, és molt pitjor per Europa. A Catalunya, el factor principal d'ordre, és la cultura catalana i el patriotisme que desperta; no pas la policia o la justícia espanyola, ni tampoc els fills de la immigració que votaven Ciutadans, quan existia. La majoria dels catalans arrelats al territori han deixat molt clar, moltes vegades, que no obeeixen a Madrid, ni parlen castellà, per gust. I això no hi haurà cap manifestació, ni cap onada migratòria, que ho canviï.
Si no hi ha un daltabaix, Catalunya ho tindrà difícil per tornar a plantejar la independència, però cada cop tindrà més ocasions de fer valer la seva personalitat i els seus interessos sense límits excessius imposats des de fora. Com li passa al conjunt del continent, el futur de Catalunya dependrà de la capacitat dels seus ciutadans de treure's la son de les orelles i de fer valer la seva capacitat per defensar un ordre en el seu territori, i perjudicar els qui l'amenacin. El món s'ha endurit, i Europa també tendirà a endurir-se. Si amb la fallida de Lehman Brothers, el 2008, es va acabar la festa econòmica, amb la carnisseria d'Israel s'ha acabat la festa retòrica.
Dit d'una manera crua, si els espanyols no ens poden castigar gaire, és perquè la seva arbitrarietat donaria ales a la violència de les màfies que controlen la immigració, i al sentiment de revenja dels musulmans que celebren les atrocitats de Hamàs. És una cosa que ja s'ha anat veient després de l'1 d'octubre. La Transició espanyola també serà una Transició europea. Europa necessita integrar el seu nucli dur per protegir les seves fronteres i treure un profit econòmic de la llibertat que garanteix en els seus territoris. Els catalans serem un factor d'estabilització dins del nou ordre europeu i espanyol o bé serem tractats com immigrants a casa nostra —que és com, de fet, se'ns ha tractat moltes vegades.
A Suècia, bressol de la socialdemocràcia, els partits ja estan d'acord de fer servir l'exèrcit per mantenir la pau interna. Agradi o no, la immensa majoria d'europeus s'haurien pogut trobar a la festa rave d'Israel i, a la llarga, l'única cosa que comptarà serà protegir aquest estil de vida i la prosperitat que el fa possible.