Nou negrets... i Lesmes

"Nou negrets es quedaren desperts fins molt tard. Un d’ells es va adormir i aleshores en quedaren vuit."
Agatha Christie

Crec que ja podem donar per fet que el PP no deixarà anar la pilota i que continuarà instal·lat en la desobediència constitucional fins que siguem cridats a les urnes, a veure si guanya i aconsegueix continuar ocupant les institucions i els tribunals. Desobeir la Constitució és possible? Només si ets un bon polític de dretes. Si no... què els he d'explicar!

L'anormalitat institucional, la desobediència manifesta i continuada a una obligació marcada a la Carta Magna, és ja l'indicador més important del deteriorament democràtic d'Espanya. Precisament per aquesta raó, per l'ocupació manifesta dels òrgans constitucionals pel PP, pel seu segrest, se'ns va rebaixar la qualitat democràtica en els rànquings internacionals. El cas és que a la dreta tant li fa. Continuen controlant el CGPJ, bloquegen ara també, amb l'ajuda dels seus fidels magistrats, el Tribunal Constitucional i ens envien el missatge que només ells en aquesta democràcia tenen dret a instal·lar-se en les institucions. Feijóo fins i tot ha tingut la indecència de reconèixer-ho: "Som l'únic partit constitucionalista", va dir aquesta setmana. El partit únic i l'únic partit que pot copar els mecanismes de l'Estat. Algú li hauria de dir que si això fos cert, si ells fossin els únics que tenen lloc en aquesta Constitució, el problema seria de la Constitució i no de la pluralitat d'opcions polítiques revalidades legítimament pels votants.

Total que, com els dic, el PP que semblava que havia canviat de cara, continua jugant al mateix joc. No pensa participar en la renovació del CGPJ fins que hi hagi eleccions. Ja ho veurem. Amb aquesta estratègia porten tota la legislatura. Primer volien governar, exigint que es legislés un canvi de model que ells en el poder mai no han contemplat. Després van saltar a la línia vermella de la intervenció de comunistes i nacionalistes o independentistes en aliança amb el PSOE en la determinació del nom d'alguns vocals. Ara l'última exigència —perquè això s'assembla molt a un segrest institucional— és que els socialistes no portin una reforma al Congrés, seu de la sobirania popular, per impedir que bloquegin també el Tribunal Constitucional.

No contents amb això, els vocals conservadors van provocar una reunió dilluns que tenia per objectiu fonamental que el govern caducat dels jutges posés en evidència i fes exigències a l'Executiu i, més enllà encara, que un òrgan que no té competències es dirigís a la Unió Europea per enfrontar-se al govern democràtic del seu país. No van arribar tan lluny. A l'àpat del descans, els vocals més proclius a donar corda al PP es van adonar que allò de saltar-se totes les barreres i anar a Europa li semblava heavy fins i tot al gran Lesmes, així que van recular i van treure aquesta idea de l'acord. Finalment, els nou vocals conservadors van necessitar el vot de qualitat del president Lesmes per tirar endavant una iniciativa xocant: demanar al legislatiu que reculli el seu informe per a una iniciativa legislativa que no necessita aquest informe i, això també, que abans de votar dijous i legislar, segons la sobirania popular, que demanin també informe i permís a la Comissió de Venècia. No s'han adreçat mai institucionalment al Partit Popular per exigir-li que deposi la seva actitud, mai.

L'anormalitat institucional, la desobediència manifesta i continuada a una obligació marcada a la Carta Magna, és ja l'indicador més important del deteriorament democràtic d'Espanya

En realitat, el cop d'efecte que pretenien clavar al govern un dia abans del debat de l'estat de la nació va quedar desmuntat. Nou negrets... i Lesmes. I el títol els ve com l'anell al dit, perquè després de la jubilació del vocal Rafael Fernández Valverde i la defunció de la vocal Victoria Cinto, hi ha qui amb humor macabre ha arribat a plantejar-los la possibilitat que estiguin esperant una renovació per imperatiu biològic. Ara mateix, amb aquestes baixes, el quòrum del ple del CGPJ està en 10 vocals més Lesmes, la majoria en 10 vots i la majoria qualificada en 12. La proposta que dimiteixin en bloc o almenys els suficients per deixar l'òrgan inoperant no aconsegueix prosperar. Diuen que per responsabilitat. Per això dels cotxes, els sous, les dietes, la sortida VIP als aeroports i tantes altres coses. Per a molts, com si els deixen sense renovar per tota la vida.

Quant a la resta de partits, que saben que això és inassumible i inacceptable, va sent hora que es deixin d'històries i assumeixin que el bloqueig es manté perquè ells tampoc no volen perdre res en el procés. Tal com estan les coses, haurien d'agafar els candidats —que ja han estat seleccionats per jutges i partits i han passat l'examen de la Comissió al Congrés— i esquivar-los. És un risc, sí, és un risc si tu també vols assegurar-te un resultat. En cas contrari, només has de posar en marxa el mecanisme constitucional previst, que no és un acord de cigar i copa amb un altre partit, sinó una iniciativa que s'ha de prendre pels presidents de Congrés i Senat. Aquí pau i després glòria. La culpa és del PP, òbviament, però la qüestió és tan complexa que els altres estan perdent el relat, a l'opinió pública li importa un rave i el temps corre a favor de la dreta.

Després d'això ja podrien arribar les reformes, però que no haurien de ser les que s'ha passat anys proposant el PP —per deixar les majories en mans de les associacions conservadores, que són les més potents—, sinó canviant les competències del CGPJ i treure-li la dels nomenaments judicials i, a més, eliminant l'elecció per aquest òrgan dels presidents d'audiència, dels presidents de sala i de la major part dels càrrecs judicials. Una vegada disminuïdes les competències —la qual cosa és perfectament constitucional— ja veuran com s'acaba aquesta vergonyosa dinàmica d'okupació institucional.

Però és que tenir un Tribunal Suprem del teu signe encara que governin els adversaris és governar d'una altra manera. Mirin cap als Estats Units, que deixa ben clar com es controla un país per mitjans diferents de les urnes.

Són nou vocals i Lesmes els que asseguren la perpetuació de la ignomínia. Esperem que no hagin llegit Agatha Christie i que estiguin copiant el model.