Quan Pedro Sánchez proposa un referèndum sobre un nou estatut és perquè sap que el conflicte català només es pot resoldre votant en llibertat (sense presos ni exiliats). Tanmateix, la iniciativa del president espanyol, sigui sincera o no, és impossible portar-la a terme, per la mateixa raó que va fracassar l’Estatut de 2006, és a dir, el boicot sistemàtic del Partit Popular, ara també de Ciutadans, i dels poders fàctics de l’Estat.

L’origen de l’actual conflicte català és el trencament del pacte constitucional que establia que els catalans tenien la darrera paraula via referèndum vinculant per decidir la seva relació amb l’Estat. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de 2006, dictada després de cometre’s greus irregularitats, suprimia per sempre més el valor constitucional de la voluntat política dels catalans democràticament expressada. El que van votar els catalans ja no comptava per a res.

La sentència del TC contra l'Estatut suprimia per sempre més el valor constitucional de la voluntat política dels catalans democràticament expressada

D’aquell desastre es poden extreure dues conclusions que, des d’un punt de vista espanyol, ens situen en un atzucac. No és viable fer un nou estatut que no avali el Partit Popular (i Ciutadans) i si es fa serà immediatament impugnat davant el Tribunal Constitucional i tornaríem a la casella de sortida, per reiniciar un camí que no porta enlloc. I tampoc és viable fer un nou estatut que compti amb el suport del PP i Ciutadans, primer perquè és inimaginable, i segon perquè qualsevol iniciativa que no incorpori el dret a l’autodeterminació de Catalunya serà automàticament rebutjada per la majoria sobiranista del Parlament.

Hi hauria la possibilitat –teòrica- de convocar una consulta no vinculant a Catalunya d’acord amb el que estableix l’article 92 de la Constitució espanyola, que no seria l’exercici del dret a l’autodeterminació, entre altres motius perquè no tindria caràcter vinculant, però segur que bona part del sobiranisme català acceptaria el repte. Justament el problema vindria per la part espanyola, perquè com va dir Felipe González, “una vez que se ha votado ya no hay remedio”.

La dreta espanyola ha portat el conflicte català a una situació irresoluble en termes polítics

En dinamitar el pacte constitucional, la dreta espanyola ha portat el conflicte català a una situació irresoluble en termes polítics que impedeix i continuarà impedint la estabilització de la política espanyola. Com en altres episodis de la història, ni Espanya és prou forta per esborrar la realitat nacional catalana, ni Catalunya és prou forta per imposar-se, però totes dues són capaces de bloquejar-se mútuament. La governança no funciona a Espanya des de fa gairebé un lustre, complint-se la teoria que no és viable una Espanya que governi contra Catalunya.

Arribats a aquest punt, aquesta tendència a una inestabilitat política que amenaça amb fer-se crònica fa pensar que només un esclat catàrtic pot canviar les fitxes del tauler i, ves a saber si no acaba provocant el contrari del que pretenien la dreta espanyola, els poders fàctics espanyols i els estrategues independentistes, un canvi de règim a Espanya que arrossegui fins i tot bona part del sobiranisme català mobilitzat en defensa de la República... espanyola.