Només queden dotze dies

"Que insensat és l'home que deixa transcórrer el temps estèrilment."
Goethe

Queden dotze dies perquè la llei d'amnistia pugui ser presentada al Congrés amb alguna possibilitat de cobrir el tràmit parlamentari urgent i estar aprovada abans de la data límit per a la votació d'investidura de Sánchez, que no pot ser més enllà del 27 de novembre. Feijóo no ha estat tan boig amb la seva esbojarrada sessió d'investidura, encara que no es digui gaire, s'ha assegurat de limitar el temps de negociació a Sánchez. Així que queden dotze dies i, curiosament, l'estratègia socialista ha variat, perquè les coses s'han alentit o, més aviat, s'han aturat. Els conversadors, ara mateix, em diuen que no conversen. O els negociadors encara no negocien. Els canals per parlar seriosament sobre el contingut d'aquesta futura llei resten a l'espera. Què fan? Què pretenen? Quina és l'estratègia?

Pareu l'orella a més al soroll del voltant, el de fora. Tant el PSOE com Sumar han coincidit a rebaixar la urgència, afirmant que és molt difícil que hi hagi amnistia pagada al comptat, per la qual cosa insinuen que en l'acord amb Junts s'hauria d'assumir que d'haver-n'hi, n'hi haurà, però després. Així ho ha sortit a dir Jaume Asens per compte d'uns i la ministra Montero, per compte d'altres, i això és el que emana dels missatges xifrats de Ferraz. D'acord amb totes les dades que hi ha, la idea que sembla que hi ha al darrere és que l'amnistia seria el pagament per la investidura de Sánchez, això i res més, i que els terminis que va assenyalar Puigdemont són negociables. "Hauran de rebaixar les exigències. Han de canviar d'actitud", xiuxiuegen a Ferraz, que també ha demanat "discreció". Tanta és la discreció, insisteixo, que aquests dies no es mou res. Sembla com si volguessin deixar que Junts es cogui en la seva salsa. És força probable que aquesta sigui l'estratègia. Creuen que poden posar nerviós Puigdemont, perquè crec que no li han fet un perfil encertat.

Una amnistia només pot traduir-se com un reconeixement de l'abús de la justícia penal per part de l'Estat

Davant d'aquest estat de coses, pot ser i només pot ser, que el mateix Puigdemont hagi tornat a deixar ben clar, a qui ho ha de saber, que sense amnistia aprovada no hi haurà vots per a Sánchez. És tan taxatiu en això que no sé bé com pretenen els socialistes que pressionant-lo i portant-lo al caire de l'abisme temporal, sigui ell qui canviï de rumb i no siguin ells els que caiguin pel precipici. Ja ho veurem. Suposo que no els han enviat els trackings de Junts, però podria ser que una eventual repetició electoral els fes necessitar encara un Puigdemont amb més escons.

Al voltant, de manera encara continguda, ha començat el pandemònium. Els feijoistes que anuncien una campanya de retrats després de la investidura fallida, la qual cosa es tradueix en l'ús dels nombrosos llocs en els quals governen per forçar mocions sobre la llei d'amnistia que obliguin els representants socialistes a posicionar-se. A Ferraz diuen que no els preocupa aquest intent de fracturar el partit, encara que com a mínim serà incòmode per a alguns haver de dir en veu alta el contrari del que pensen. Els vells de la casa ja en van sortir. També Aznar bramant, encara que el seu esforç pot ser contraproduent fins i tot per a Feijóo o pot ser que per això. Vol treure la gent als carrers. De l'últim servei als carrers d'Aznar no me n'oblido, perquè va ser després de l'11-M: va treure la gent a clamar contra ETA quan ell ja sabia que buscaven islamistes.

No tot serà soroll, perquè també arriba la fúria, en aquest cas dels togats. Al cap i a la fi, una amnistia només pot traduir-se com un reconeixement de l'abús de la justícia penal per part de l'Estat. Només pot deduir-se que, en atorgar-la, s'assumeix que moltes togues es van empassar gripaus per remar a favor del corrent i aquestes togues no veuen amb bons ulls que els aixequin les tavelles del darrere i quedar-se amb el cul a l'aire. Llarena es va descobrir l'altre dia al seu Burgos natal quan li van preguntar per l'amnistia. La seva resposta, encara que soterrada, "el primer serà veure'n la constitucionalitat", només podia significar que si s'aprova aquesta norma, ell plantejarà una qüestió d'inconstitucionalitat —només jutges i tribunals poden fer servir aquesta figura— abans d'aplicar-la i això tindrà efecte suspensiu del seu contingut sobre Puigdemont. Si la resta de jutges implicats fan el mateix, podrien paralitzar els resultats fins al seu pas pel TC. Els fiscals indòmits del Tribunal Suprem, els quatre genets, li presentaven ahir la petició que llanci una ordre internacional de crida i cerca contra Puig. Vaja, que no havien mogut un dit des que el 31 de gener es va pronunciar el TGUE i ara, innocentment, es recorden de Puig perquè a la peça de Puigdemont l'instructor li té posat un termini. Res a veure que la investidura de Sánchez depengui d'aquest fil que volen tensar. Res a veure, com s'atreveixen a insinuar-ho?

Només queden dotze dies. Sánchez creu que portant al límit del termini Puigdemont aquest cedirà perquè "mai no tornarà a tenir a la mà la possibilitat d'una amnistia". Ningú no els ha dit que l'expresident, en realitat, té el no amortitzat. És molt difícil pensar que Brussel·les l'entregaria i ni la seva vida ni el seu sou ni el seu poder de lideratge depenen d'aquesta negociació. Això és el que crec que s'obstinen a no veure. Continuen creient que l'únic que vol, el pobre, és ser exonerat per poder tornar a casa. Jo crec que s'equivoquen, però és una mera opinió, que els spin doctors els tenen ells i no jo.