A la glorieta Ruiz Jiménez de Madrid (tot i que tothom en diu "de San Bernardo"), hi ha l'Edifici Princesa: un exemple internacional de brutalisme arquitectònic. El monstre de formigó va sorgir com un encàrrec del general Medrano per al Patronat de Cases Militars i es va encarregar als arquitectes Fernando Higueras i Antonio Miró, que no eren precisament franquistes. Però es veu que Medrano estava fart dels arquitectes militars...
(Parèntesi: Higueras compaginava la seva professió amb la de guitarrista, va experimentar obertament amb les drogues, va gravar més de 2.000 pel·lícules porno i va dir que quan morís volia que diguessin d'ell "va morir cardant i va parlar bé de molt poca gent". Tanco parèntesi.)
Sigui com sigui, Medrano la va encertar. Els característics balcons petris estan pensats per repel·lir el soroll, les grans jardineres eviten el tafaneig dels veïns i, segons la pàgina web de la comunitat de veïns, el seu perfil característic evoca les ruïnes asteques. “L'estructura s'assembla gairebé a un accident rocós. En una època en què ningú no parlava d'edificis ecològics, la idea era que la vegetació ho cobrís tot i que els ràfecs fessin ombra”, s’hi llegeix.
L'Edifici Princesa és un testimoni de la contradictòria Transició espanyola de la qual tant parlem aquesta setmana
L’edifici es va lliurar el 1975, ja amb Franco criant malves. I tot i que va acabar de jubilat de costa a Màlaga la major part del temps, el veí més famós en va ser... Antonio Tejero Molina. No sé si us sona. Hi vivia juntament amb la seva dona, Carmen Díaz, la que —segons els papers fets públics ahir— li deia “desgraciao” perquè el van deixar “tirao como una colilla” el 23F. El cas és que algunes informacions periodístiques asseguren que a l’Edifici Princesa també hi vivia el general Alfonso Armada. Així que hauré de buscar a la web de la Moncloa la informació per confirmar que el cop d'estat es va forjar en aquest edifici, entre veïns d'escala.
Ara ja no hi viuen —només— militars. L'escriptor Daniel Saldaña, que hi va viure entre el 2002 i el 2006, explicava en un article l'experiència de tenir un colpista com a veí de baix. Detallava com el porter, un antic músic de Raphael, era l'encarregat de trucar a la policia quan aparcaven cotxes sospitosos davant de la finca. I que amb uns quants amics d’esquerra van voler fer arribar-li missatges a través d’avions de paper. Amb tot, els resultats electorals deixen entreveure que encara mana entre els seus veïns la ideologia dretana. Mentre que a les illes de Malasaña, immediatament al sud, guanyen les esquerres, a la secció censal on hi ha l'Edifici Princesa, el PP és el més votat, seguit del PSOE... i Vox.
En fi, que, com deia, ara hi viuen escriptors, periodistes i gent amb possibles. Així que, de búnquer per a l'entorn fidel a Franco a habitatge de luxe per a veïns que han fet fortuna en democràcia, l'edifici és un testimoni de la contradictòria Transició espanyola de la qual tant parlem aquesta setmana.