Netflix ha posat fi als comptes compartits i el món sencer (amb especial dosi de plorera a Catalunya, on el dol és la professió nacional) ha malpaït la decisió amb més amargor que el plany pels terratrèmols a Síria i Turquia. Després de revolucionar el món de la producció audiovisual i de transformar els hàbits de consum televisius d’Occident, els genis pensants de Netflix han arribat a la conclusió que el seu univers de films i de sèries no és un producte que es pugui compartir com els insofribles pica-pica que els imbècils demanen de primer plat als restaurants barcelonins amb tal d’estalviar. Els usuaris —en lloc de passar per caixa, callar i desembutxacar una quantitat que no arriba als vint euros— s’han dedicat a acusar la companyia de garrepa i injusta. Que dius que Netflix és usurera? Aquí l’únic pesseter ets tu, fill meu, que no saps ni quant val entretenir-te.
Agradi o no als nostàlgics que enyoren aquells temps en què anàvem a veure les turres de Kurosawa al Verdi, Netflix ens ha fet avinent una quantitat ingent i bellíssima de producció visual que podem consumir amb total llibertat d’horaris i a un preu ridícul. Agraeix al senyor Netflix que t’hagi regalat Stranger things, The crown, House of cards i Bloodline cobrant-te poc més d’una simple cervesa. Sigues educat i felicita el senyor Netflix per omplir de llum els teus vespres absurds, say thanks perquè gràcies a Netflix hagis pogut veure un capítol de sèrie cada nit abans d’anar a dormir, evitant així l’esforç de fornicar amb la parella, i digues “moltes mercès” a can Netflix perquè t’hagi beneït, farcint les teves nauseabundes converses de màquina de cafè amb la idoneïtat de la season finale de Squid game.
Calla i paga, perquè Netflix t’ha permès oblidar-te de com n’ets d’avorrit i de com necessites fins a cinc plataformes per tenir tema de conversa
Calla i paga, tòtil, car hi ha escassíssims productes culturals que t’hagin donat aquestes satisfaccions a canvi de tan poc bitllet. I calla i paga especialment tu, estimat amic cultureta de la tribu, tu que a la mínima conversa et lamentes de la precarització del sector artístic del país. Calla i paga, tros d’enze, perquè els dibuixets de BoJack Horseman demanen il·lustradors que han de cobrar a fi de mesada i perquè les estupendes actrius que fan cosetes lèsbiques a Orange is the new black perquè et puguis fer una gaiola al teu depriment sofà han de sufragar-se el piset a Califòrnia. Calla i paga. Paga Netflix. Paga Filmin. Paga Spotify i deixa de compartir-los com quan demanes un variat de fruits secs al bar per matar la gana del vespre. Calla i paga, perquè Netflix t’ha permès oblidar-te de com n’ets d’avorrit i de com necessites fins a cinc plataformes per tenir tema de conversa.
De fet, ja que hi som, agraeix a Netflix que hagi internacionalitzat el seu negoci de producció arreu del món i, una vegada fet això, prega perquè algun dia tingui seu a Catalunya i així per fi puguem veure ficció en català sense que ens caigui la cara de vergonya. No molestis més a la gent que fa coses. Agraeix-los-ho i fes el possible perquè puguin continuar la feina. Calla i paga. Però, sobretot, calla.