No ens acabem el Nadal. M’he posat a fer la llista de les celebracions i, un cop més, m’he col·lapsat. Suporto amb silenci les mirades acusadores cada cop que intento fer broma sobre la quantitat de dies de convivència armada amb família i amics. “No et fa il·lusió Nadal?” és la frase més temuda. Quan arribo aquí, sé que he de canviar d’actitud i tornar a posar bona cara. Com a mínim, deixar de rondinar activament. Però convindreu amb mi que és un no parar.

Avui és dijous 25. A partir de demà, quan tècnicament ja s’ha acabat Nadal, de fet, comença el ball. I a Catalunya ho fem sense miraments. “Sant tornem-hi” just l’endemà celebrant Sant Esteve! Protomàrtir! Per si no ho sabíeu, sant Esteve és el primer màrtir de l’Església catòlica. Només als catalans, victimistes i iconoclastes, se’ns acut celebrar, després dels dos primers dies d’ingesta irrespectuosa, un tercer dia de martirologi, on amb les restes del menjar dels dos primers, fem els canelons per acabar amb la primera part dels tiberis pròpiament nadalencs.

Alguns pesats com jo en farem més o menys broma, però acabarem gaudint com ningú d’aquests dies inefables, càlids i joiosos

Qualsevol podria acceptar que entre la nit de Nadal, el dia de Nadal i Sant Esteve ja hem conviscut amb prou intensitat, i amb sort sobreviscut, al contuberni familiar. Recordeu, i cal tenir-ho present, que si teniu germans o germanes casades, sou també cunyats o cunyades. I ells no tenen la culpa que el vostre estat anímic inundi els finals de festa d’acudits indigestos. Perquè, no ho oblidem, superats el tió, el Pare Noel i els amics invisibles, la festa farcida de regals tot just acaba de començar. Precedits per l’enèsim desànim de la Grossa sense premi major i pels sorollosos dinars d’empresa, encarem el Cap d’Any després de superar el dia 28, que hauria de ser rebatejat com “el dia de les fake news”, en lloc del “dia dels Innocents”. Abans les notícies falses les deixàvem existir només un dia: el 28. Ara podríem fer al revés i dedicar el 28 a notícies verdaderes, perquè molt sovint ja no sabem què pensar de tot plegat.

Si no hem triat evadir-nos a una pista d’esquí, a un paradís tropical, o a un safari, ens tocarà celebrar, just una setmana després de Nadal, el Cap d’Any. Aquí també disposarem segurament d’un reguitzell de tres àpats: el dinar del dia 31 per acomiadar l’any, la intensa nit del 31 per brindar amb el raïm, tradició també molt del sud dels Pirineus, per finalment acollir el nou any, per descomptat, amb un dinar el dia 1. Aquestes dates prioritzarem de nou els amics que, per cansament, permetran sortosament pocs excessos.

I com que no hi ha dos sense tres, pocs dies després tornarem a reunir-nos tots! Per la nit de Reis amb els refrigeris nocturns inesperats, o pels esmorzars amb xocolata i els dinars de Reis amb tortell. Les cases amb nens viuran els nervis, la il·lusió i el cansament de la canalla davant la màgia dels Reis. I les cases sense nens podran aprofitar per anar al cinema o al teatre, com diu alguna tradició no escrita.

Bona gent, tot plegat ho anem repetint any darrere any, perquè ho enyorem. Sí. Sigueu sincers: ho necessitem. Volem repetir el ritual del solstici. És ancestral. Us recordo que, de fet, el que celebrem se’n diu culturalment la festa de l’hivern. Sabem que a partir del 21 de desembre, a l’hemisferi nord el dia començarà a allargar-se i anirem tenint cada cop més llum.    

Potser perquè és la festa del retorn de la llum, la tradició cristiana va voler fer néixer Jesús en aquestes dates. Li podem donar un significat de tornar a començar, de sortir de la nit, d’anar cap a la llum. Podem sospitar que el cicle de la vida imposat per les lleis del cel, que ara sabem de cert com funcionen, ens permet assegurar que, religiosament, el dia s’anirà allargant. Que vindran la primavera i l’estiu. Que passaran els dies i després del solstici d’estiu, just al bell mig d’aquest any solar, tornaran la tardor i l’hivern. Curiosament, per aquestes dates els homes i dones volem fer festa grossa, i de llarga durada, amb amics i família per celebrar-ho. Alguns pesats com jo en farem més o menys broma, però acabarem gaudint com ningú d’aquests dies inefables, càlids i joiosos. I ens sentirem acollits com sempre i com mai per la mirada d’un Déu fet home. Un Déu que, com la llum, reneix eternament. Un Déu que ens porta cada any l’esperança necessària per fer que la festa de Nadal estigui present una mica cada dia en el cicle de la llum i de la vida que torna sempre a començar.