Una reunió del president Torrent amb els presidents dels grups parlamentaris per parlar sobre el decòrum en el Parlament. Pocs dies després, una filípica de la presidenta Pastor als diputats del Congrés. No és casualitat; són els mateixos subjectes dels mateixos grups, amb la mateixa visceralitat enfrontada, els que ocupen tots els espais de la vida pública, nodreixen les seves economies amb els nostres recursos i ofereixen a la càmera l'acte viralitzable de torn, l'ànim als propis, la ràbia als oposats.
No és possible trobar en el present polític espanyol una ocasió més clara per recordar que ètica i estètica van juntes, que qualsevol harmonia de les formes no acompanyada del bé és diabòlica, i que tota ètica que prescindeixi de la formalitat és la llavor del mal que a Maquiavel se li atribueix en la frase "el fi justifica els mitjans". La fatxenderia s'ha instal·lat en el discurs i és impossible desbrossar la idea de l'embolcall, més que impossible, és il·lícit. No es tracta de la santa indignació que va incitar Jesús fa dos mil anys a expulsar els mercaders del temple. Amb un to de veu més suau i algun somriure de suficiència en el cas de Rufián o de les CUP, amb uns aires de condescendència que tanmateix comparteixen amb els seus oposats, els Carrizosa i voltants de l'estil de barri, del menyspreu gestual, de la rialla menyspreadora... Fair play sota zero. Enrojola advertir el grau de desvergonyiment amb què tots ells s'han afegit a aquell groller gest de David Fernàndez brandint la sabata en la sessió parlamentària on compareixia Rodrigo Rato.
El pitjor parlamentari del segle passat superaria amb escreix el millor d'aquest
Cadascú defensarà el seu. I argüirà que, on sobren les raons, la qualitat del gest és irrellevant. Però no és veritat, i sens dubte la baixesa del contrincant no justifica la pròpia més enllà de la reacció emocional de rebuig i el fàstic que ens pugui suscitar l'espectacle. Ja no es tracta de demanar que la retòrica, la facilitat oratòria, la construcció d'un parell de subordinades els acompanyi. Ens conformaríem que aquests aprenents o aspirants a aprenents de president, o aquests mers lectors d'escrits realitzats per d'altres mantinguessin la pulcritud indumentària, la pulcritud mínima exigible a qui es relaciona amb altres de l'espècie humana i l'educació que en "la generació més preparada de la història" se suposa que s'hauria de donar.
Però ni això. El pitjor parlamentari del segle passat superaria amb escreix el millor d'aquest. Algú podrà qualificar-me de malastruga o d'excessivament crítica. Furto al lector l'expressió de l'interès que em mereixerien aquests o comentaris semblants. Senzillament apel·lo a la intuïció i l'instint: no els fa vergonya comportar-se d'aquesta manera en la màxima institució del país?
Comentaris (28)
Ben Aflec
Fa 2 mesos
L'Estat espanyol roba a tots els espanyols tingui el color polític que sigui en el gobierno, elèctriques, autopistes, bancs, rescats amb diners públics, sous desorbitats a ex ministres, militars i una llarga llista en son mostra, a part del robatori dels grups polítics.
| Denunciar comentari
Ben Aflec
Fa 2 mesos
Senyora Nebrera, democracia no vol dir respectar les lleis, totes les dictadures tenen les seves lleis d'obligat respecte, la democracia és respectar la voluntat majoritària dels diferents pobles i nacions o Estats, democracia és anar a les urnes i respectar el resultat davant un conflicte polític. Entre Catalunya i Espanya hi ha un conflicte polític que votant es podria resoldre.
| Denunciar comentari
Raul
Fa 2 mesos
Tots no son iguals, i dir el contrari es el començament de la degradació que aquest article suposadament denuncia però que en realitat promociona.
| Denunciar comentari
Dr Pepper
Fa 2 mesos
Sra Nebrera, el seu escrit és fariseisme, sepulcre blanquejat.
| Denunciar comentari
Arsene Wenger
Fa 2 mesos
No te falta razón Montse en la descripción de la actual vida política. Pero oyes, tiempos pasados no siempre fueron mejores. Te recuerdo que los mejores políticos del siglo XX nos llevaron a una fraticida guerra civil. Y líderes pasados....Te recuerdo que a Pablo Iglesias se le recuerda por amenazar de muerte a Maura en el Congreso en su primera participación en el hemiciclo. Buen debut,no? Que yo sepa, aún no hemos llegado a eso.
| Denunciar comentari
germinal
Fa 2 mesos
Ja ho veus Montse com t'estima la gent. Sols cal llegir la majoria de comentaris. Saben distingir perfectament a qui acuses i a qui defenses. No t'has oblidat gens dels teus companys, pot ser és que els enyores. oi?
| Denunciar comentari
Para Sophie: Democracia NO es respetar las leyes
Fa 2 mesos
Democracia no es respetar las leyes, todas las Dictaduras tienen sus leyes de obligado respeto. Democracia es respetar la voluntad mayoritaria de los distintos pueblos y naciones. Democracia es acudir a las urnas y respetar su resultado ante un conflicto politico.
| Denunciar comentari
Hop
Fa 2 mesos
Nebreda. D'entrada i sis plau no posis al mateix sac les actituds de Cs que les de la Cup i ERC. Les formes tenen el rerafons de la lluita pels drets. I no dic noms per no ofendre.
| Denunciar comentari
Mar
Fa 2 mesos
Tú, nebreda, pocavergonya... demanes formes amb companys segrestats? Ets idiota o dolenta?
| Denunciar comentari
Quique
Fa 2 mesos
A ver, los políticos muy listos no parecen, pero tampoco son tontos del todo, si hacen estas actuaciones es porque esperan obtener resultados, el publico al que se dirigen no es precisamente una agrupación de intelectuales y artistas (excepto los del toreo) sino unos matasuegras, cuelga perros, palurdos en general y Milanas bonitas.
| Denunciar comentari