El Departament de Justícia ha elaborat un Pla de foment de l’ús del català per a l’àmbit judicial. No cal ser gaire llarg per entendre fins a quin punt aquest pla és un exemple més del “treballar incansablement”, el lloc exacte des d’on es fa la feina que ve viciada de sèrie. El vici rau en la pretensió d’apedaçar qualsevol signe de l’ocupació espanyola amb una gran eufòria propositiva que, contra un estat, serveix de ben poc. Amb un vídeo, un codi QR i uns eixos que semblen pensats pelant pèsols al final d’un dilluns feiner, el Departament de Justícia vol lluitar contra la gran veritat del sistema judicial espanyol: que és espanyol. No cal saber català per ser jutge a Catalunya perquè, per ser-ho, no s’exigeix cap mínim coneixement de les llengües oficials que no siguin el castellà. Saber català és considerat un “mèrit” però no una condició sine qua non per exercir al nostre país. Atacar aquesta condemna a la superfluïtat del català en un dels marcs que ens travessa a tots, la llei, és la campanya que hauria fet l’autonomisme quan es posava al servei del país per, com a mínim, llegar solidesa ni que fos legitimant estructures espanyoles des del nacionalisme català. Avui tenim un vídeo, un QR, uns eixos que semblen pensats pelant pèsols al final d’un dilluns feiner i un sistema judicial espanyol que no deixarà de ser-ho fins que no sigui català. Els “plans de foment”, els “compromisos amplis”, la “ferma voluntat d’incentivar” i els “fronts transversals” sempre s’entrebanquen amb l’axioma que ho amara tot: qualsevol pla per contrarestar l’Estat que no remi a favor del nostre Estat seran raigs d’aigua disparats contra el sol.

“Si no garantim el dret a l’elecció lingüística, no garantim el dret a la tutela judicial efectiva”, diu Lourdes Ciuró, consellera de Justícia, descobrint que, a Catalunya, els catalans som ciutadans de segona. Si la consellera creu de veritat que en l’elecció lingüística hi ha un dret fonamental en joc, que expliqui de quina manera una web de queixes accessible via QR i visible a tots els jutjats és la resposta a tal greuge. Si no hi ha ni la intenció de brandar una reivindicació autonomista com és exigir als jutges un nivell mínim de català per a exercir a Catalunya, si el Pacte Nacional per a la Justícia tan sols eleva el nivell exigit del B2 al C1 i el defineix com a “mèrit” però no pretén que sigui una obligació, ja em direu de què serveix convertir els jutjats del país en un CosmoCaixa interactiu i didàctic. De res, és clar. És la manera astuta de fer sentir al ciutadà que al Govern hi ha algú vetllant pels seus drets just quan acaba de veure’ls vulnerats. És un placebo.

Facin una volteta per les facultats de Dret. S'adonaran que les lamentables dades d’ús del català en l’àmbit judicial neixen i moren allà mateix

Amb tot això, el Departament de Justícia ha fet la pensada de proposar-se que el català sigui la llengua del Departament de Justícia i dels serveis que ofereix. Aquest és un dels eixos que contempla el Pla de foment de l’ús del català i el problema és que ho sigui. Fa vergonya pensar que fins l’any 2022 a ningú se li ha acudit que, per tal de promoure l’ús del català en l’àmbit judicial, potser calia començar per casa, perquè les conseqüències de no començar per casa no es queden a casa. Tant és així que una altra de les propostes és la creació d’un portal de llengua que aplegui els cercadors de vocabulari jurídic en català. “És per a qui no sàpiga català”, pensareu. Us equivoqueu. A les facultats de Dret del nostre país anem tan justets de llengua que els estudiants sortim amb un vocabulari jurídic en català més que deficient. Si no tens els termes en català, presentes la demanda en castellà. Aquí tots els eixos del Departament de Justícia ja no hi tenen gaire cosa a fer més que proporcionar les eines per a revertir-ho, perquè el problema és tan profund que, per variar, arriba fins al Departament de Recerca i Universitats. Si la consellera Geis i la consellera Ciuró tenen mai una estona i la benignitat de fer-me una mica de cas, facin una volteta per les facultats de Dret del país. S'adonaran que les lamentables dades d’ús del català en l’àmbit judicial neixen i moren allà mateix.

Un Estat que no és el nostre, un sistema judicial que no és el nostre, un servei de queixes que no podrà barrar la inèrcia espanyolitzadora d’un sistema que està pensat per a això, la covardia d’acceptar el català com a “mèrit” i no com a obligació, un Departament de Justícia que fins ara no feia servir el català en tots i cadascun dels serveis que ofereix, unes facultats de Dret que ho deixen tot ben falcat per a les generacions futures i un sol Pla per aturar-ho. Gràcies per la feina, consellera. No són uns pedaços humiliants, però són pedaços. Em sembla que costarà una mica més.