I com en aquelles sèries de la tele, la nostra vida ha anat avançant per capítols i hem anat consumint cada segon sense poder fer cap espòiler, més que res perquè tampoc natros no sabíem com acabaria esta història de la que n'érem protagonistes. Simplement, miràvem de somriure i d'avançar com si sapiguéssem on anàvem. Simplement, amor, caminàvem esperant la setmana següent per a saber com podríem seguir-hi sent sense caure mai de tot.
Cada rodatge era part d'una ficció que superava la realitat. Les càmeres enfocaven horitzons feliços i possibles. Al teu nom hi vivia el meu tot. Al meu cor hi cabia el teu món. Cap presa no era borrosa ni falsa, cap frase no era prou llarga per a explicar que res no s'esmunyia perquè res no era sobrer. No interpretàvem cap paper i el món girava més depressa per la inèrcia de la nostra manera circular d'estimar-mos.
Lo món girava més depressa per la inèrcia de la nostra manera circular d'estimar-mos
Un bon dia, com aquell qui no vol la cosa, l'argument ja no va donar més de si. Un bon dia, com si de sobte no tinguessen valor les abraçades, es van apagar els llums del plató i les pupil·les que brillaven en mirar-se van dixar de fer-ho, com una bombeta que esbufega quan és a punt de fondre's. Aquell guió ja no va saber fer cap més gir i els crèdits finals ho foren de debò, definitius, com si haguessen estat esperant amagadets tots estos anys per a, ara, aparèixer a deshora.
A sobre els episodis s'hi va acumulant pols i cendra. Un rovell difícil de llevar i d'un color dubtós. Potser d'haver-ho sabut... però no, no es pot estimar amb una calculadora a la mà per a comptar el més que probable cost d'obrir el teu cor. L'amor no és una ciència exacta i avaluar els danys abans que es produïsquen no dona bon resultat.
Aquella roca invencible es va esmicolar. Potser, amb lo temps, hem aconseguit reunir-ne els bocins però ja no es poden enganxar de nou. No tal com eren. N'hi hauria d'haver prou en haver localitzat els trossets escampats que abans vagaven sols i desemparats i avui, si més no, saben d'on provenien. Reconstruir-se també deu voler dir això: saber que vam ser.