A l'escenari sonava Shim el Yasmine, una de les cançons més emblemàtiques del grup libanès Masrou' Leila. Les notes de la guitarra i el piano, cíclicament, embolcallaven el públic. Era el setembre del 2017. Som al Caire. Los músics generen una atmosfera especial. Al seu repertori solen tractar enginyosament temes com la guerra, el desamor, els crims polítics, la immigració o l'homosexualitat. Shim el Yasmine s'ha descrit com una oda a la tolerància de l'amor lliure. Entre la gentada entusiasmada que seguia el concert en directe hi havia Sarah Hijazi, una jove activista lesbiana. Un company la va pujar a la xirinxina i des d'allí, enramada al coll de l'amic, va enarborar, orgullosa i somrient, una bandera amb l'arc de Sant Martí. Dos anys i mig després d'esta imatge, Sarah s'ha suïcidat.
Estimar és un verb que tot ho convalida. Es pot conjugar en qualsevol declinació i temps
Després que la foto es fes viral, les autoritats polítiques i eclesiàstiques egípcies van denunciar la jove, acusant-la de "promoure la desviació sexual", entre d'altres barbaritats, i aquell mateix mes de setembre va ser detinguda i tancada a la presó tres mesos. Durant este temps, va patir vexacions, tortura, violacions i tota mena d'agressions físiques i psíquiques. La pressió internacional va aconseguir el seu alliberament, previ pagament de fiança, i poc després, ja al 2018, va demanar asil polític a Canadà i s'hi va exiliar per a intentar refer la seua vida i des d'allí seguir lluitant pels drets del col·lectiu LGTBI. Les seqüeles del maltractament, però, la van acompanyar sempre. Patia trastorn per estrès posttraumàtic causat per la humiliació i el dolor soferts. Lo passat 14 de juny va decidir llevar-se la vida. Tenia 30 anys.
Com lo lloc de naixement pot arribar a determinar la teua esperança de vida i els teus drets i llibertats. Com estimar encara es penalitza en alguns països del món, com si l'amor tingués cadenes o solcs i es pogués encaixonar o imposar o prohibir. Estimar és un verb que tot ho convalida. Es pot conjugar en qualsevol declinació i temps. No cal traduir-lo, n'hi ha prou en sentir-lo. Viure'l és descriure'l. Estimar és lletrejar i assaborir cadascuna de les vocals i consonants que conformen la paraula i no n'hauria d'importar l'idioma, ni el país, ni la persona, ni el gènere. Només los llavis. Sense diccionaris. Tan sols lo batec i l'energia. Sense intèrprets ni censors. Ser feliç, simplement, estimant a qui vols i com vols. Així de fàcil. Així de complicat alhora. Dins les persones capaces de sentir lliurement, tot pot existir alhora.
Per tots los hòmens, per totes les dones que estimen sense haver de sortir de cap armari perquè la vida és un camp obert sense tanques. Per tothom qui ho viu i pels éssers humans que algun dia seran capaços de permetre-s'ho. Per Sarah. Per l'última cançó que va poder escoltar en llibertat, sent completament feliç, i que feia olor de gessamí.