Si la unitat i l'ús de la llengua són considerats la clau de volta per la pervivència d'este idioma nostre, perquè se'n bandeja la diversitat? Per què, aleshores, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o els partits polítics -per posar dos exemples- en lloc de mostrar-ne la seua riquesa, uniformitzen en excés o rectifiquen expressions i mots que són correctes? Si ja prou greu sap lo fet que no abunden les persones d'accent occidental a la premsa pública d'este país, esdevé encara més lamentable que quan es redacta el resum d'una entrevista o quan se subtitula un vídeo a xarxes socials (per a poder mirar-lo sense haver d'activar-ne el so o per a anar llegint mentre es visualitza) llavors se substituïsquen les paraules que ha usat la persona que hi surt. Així, sense demanar permís ni posar anestèsia.

Ara fa tot just un any -m'he adonat de la coincidència fent la recerca per a este text- publicava un article amb lo nom 'Subtitular el català a Catalunya' (podeu recuperar-lo aquí). Allí, hi criticava el fet que el programa 30 minuts en fins a tres ocasions (que jo haja vist: 2012, 2019 i 2020) posés subtítols en lo català oriental quan la persona entrevistada parlava en tortosí o era del Vallespir, comarca nord-catalana. Doncs bé, en lo darrer mes, he detectat almenys tres traduccions més en l'àmbit de les xarxes socials i en tots tres casos s'ha volgut rectificar una paraula que no era pas errònia si no, simplement, característica del parlar tortosí, aquell que abasta tot lo territori de l'Ebre, lo Maestrat (Castelló) i el Matarranya (Terol).

Lo primer damnificat va ser Ramon Arrufat, de 81 anys. Este veí d'Horta de Sant Joan és lo protagoniste, juntament amb la seua parella Jordi Sancho, de 87, d'una d'aquelles interessants píndoles que elabora el canal 3/24 i que tant va emetent per televisió com publicant a Instagram (es va compartir lo 19 de setembre). En aquell vídeo, Ramon i Jordi expliquen lo seu amor -que fa 56 anys que dura- i la dificultat de viure l'homosexualitat en ple franquisme. En un moment donat, Ramon hi diu seua i vacacions i, automàticament, lliges que al text de sota hi transcriuen seva i vacances. No fos cas.

Per què, a la tele i a xarxes, quan una persona parla en català occidental se'l corrig i es subtitula en català oriental?

La segona afectada fou Mònica Sales, portaveu de Junts per Catalunya al Parlament. Ella, filòloga i tortosina de naixement (és del poble de Jesús, Entitat Municipal Descentralitzada de Tortosa) va ser entrevistada per Xavier Graset al programa Més 3/24, lo passat 29 de setembre. En son demà, quan al portal de TV3 van penjar l'entrevista sencera ho van titular així: 'Estem per un referèndum pactat el més aviat millor'. Llàstima, ella havia dit prompte i no pas aviat, però algú va considerar que devia ser una errada i, unilateralment, ho va canviar. La mateixa diputada ho va fer notar a xarxes i ahir, quan vaig consultar novament l'enllaç per a fer este article, ja ho havien posat tal com ella ho havia dit. Si més no...

Per acabar, lo diputat d'ERC Lluís Salvadó, de Sant Carles de la Ràpita, va pujar al faristol de l'hemicicle lo 7 d'octubre. Poc després, al Twitter del seu partit hi posaven lo vídeo resum de la seua intervenció i (oh! sorpresa) en lo moment en que Salvadó diu este, a baix hi podem llegir aquest. Tenia un altre exemple a posar-vos (lo quart) de l'escriptor Víctor Alexandre, però resulta que em té blocada a Twitter precisament per haver defensat lo tortosí quan ell criticava la periodista de TV3 Fàtima Llambrich (de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre) per parlar en este dialecte a la tele pública (sacrilegi!) i com que no puc recuperar lo detall d'aquella petita conversa i parlar en la suficient propietat, vos ho dixo a la vostra recerca, si vos apetix (i no us té blocats, és clar). Va passar lo 17 d'agost i em penso que podeu xalar prou.

Si es fes servir algun barbarisme podríem arribar a entendre'n la substitució, però es tracta de paraules normatives acceptades i que poden ser dites i escrites amb tota naturalitat i coherència. I si l'excusa és que si no no ho entendrien a tot arreu, llavors encara pitjor perquè estarem perpetuant esta situació eternament: si mai no s'ensenya la diversitat mai no s'aprendrà. Lo més greu del cas, a parer meu, és lo missatge que es dona a la gent del fet que sembla que només hi haja una manera correcta de parlar i la resta siguen dialectes inferiors o equivocats, quan en realitat tots los accents cusen la nostra mateixa llengua amb isoglosses i tots estem al mateix nivell d'importància (entenent, és clar, que el número de parlants que té cada dialecte varia però això no dona dret al majoritari a menystindre els altres).

Seria bo acostumar tothom a poder sentir (i escoltar) diferents accents d'una mateixa parla perquè res no siga estrany per a ningú, perquè cap persona o entitat no se senta amb la superioritat moral de qüestionar el teu accent o el teu lèxic. Això contribuiria a la normalització i a l'acceptació de la riquesa. Lo futur de la llengua, del qual tant es parla últimament, també passa per aquí. Mo'n fem un fart de fer captures de pantalla del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), de l'Alcover-Moll (DCVB) o d'altres publicacions similars per a, després, compartir-ne el contingut a xarxes i explicar, amb paciència i pedagogia -i una mica de ràbia- que esta és sinònim d'aquesta, que prompte és lo mateix que aviat, que seua és tan vàlida com seva i que els joves també poden ser jóvens. De debò que no voldríem haver d'insistir-hi, però, per favor, dixeu de rectificar-mos quan no cometem errades. Eviteu posar subtítols si no hem dit res de mal dit. No transcriviu paraules que l'entrevistat no diu d'aquella manera. Respecteu la forma que tenim de dir les coses i compreu-vos un diccionari o, si ja el teniu, abans de corregir-mos, consulteu-lo.