"No ens atrevim a fer moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les". És una de les meues màximes preferides de Sèneca, filòsof, polític i dramaturg, un dels senadors més influents i respectats de l’imperi romà. Nascut a Còrdova l’any 4 abans de Crist, lo seu llibre La vida feliç sol acompanyar-me en los meus viatges. És un dels tractats morals clau dins de la seua obra. Ara que emprenc un nou viatge, me’l rellijo i hi trobo llum per al camí.
Afronto amb honor i il·lusió un important canvi a la meua vida que vull compartir amb vatros, ara que ja s'ha fet públic lo nomenament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: a petició de l'Honorable Consellera de Cultura, Laura Borràs, m'incorporo a l'equip de treball del Departament, a Barcelona, com a la seua cap de gabinet. És un repte que accepto amb la màxima responsabilitat i lleialtat, al país i a l'amiga. Només puc donar les gràcies per la confiança i dir que treballaré incansablement, amb energia, amor i constància per la cultura i per la República Catalana i que portaré sempre als llavis lo nom de l'Ebre.
La cultura sempre ha sigut lo meu àmbit de vida. També de treball. Lo meu riu particular i jo, com peix a l'aigua. Busca una faena que t'agrade i dixaràs de treballar, deia ma iaia, la iaia Mercedes. I això faig i això seguiré fent. Ara, des d'una altra òptica. Continuaré creant música (no dixes de cantar!, em demanen els amics) i seguiré pujant als escenaris per a interpretar les meues cançons, guitarra en mà, tot i que a partir d'ara no podré fer tants concerts com els que he estat fent els últims anys perquè tindré una altra ocupació apassionant a la qual dedicar-me en cos i ànima.
La burocràcia es pot aprendre, la lleialtat no s'ensenya
Esta nova etapa implica grans canvis. D'entrada, viure a Barcelona. Ja tinc reservat un petit estudi a la zona de la Barceloneta: ja que he d’estar lluny de casa, sisquera estar a prop de l’aigua. A més a més, hauré de dixar de ser la portaveu de la Plataforma Trens Dignes de l'Ebre-Priorat; els companys que continuaran la tasca estan ben preparats i seguiré de prop la lluita, així com la de lo riu és vida. La nova faena també és incompatible amb fer de tertuliana a El matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas, i a L'IIla de Robinson, d'El Punt Avui TV, a Girona. I també hauré de dixar de jugar i competir a l'equip sènior femení del Club Bàsquet Cantaires Tortosa. A totes i tots, vos trobaré a faltar i vos agraïxo les experiències viscudes perquè m'hau dixat aportar i m'hau permès aprendre. Un enriquiment que segur m'ajudarà en este nou camí. I als amics, familiars i especialment als nebots a qui no podré dedicar-vos tot lo temps que fins ara teníem, vos demano que sigueu condescendents amb mi, anirem trobant la manera de seguir compartint trossets de vida.
Aprendré ràpid les meues noves funcions i faré costat a l'Honorable Consellera, com ho he fet durant tot lo temps que portem de sincera amistat. La burocràcia es pot aprendre, la lleialtat no s'ensenya. Gràcies, Laura. Gràcies, consellera. Al servei del país, també del conseller Puig, del president Torra, del president Puigdemont. Aquí em trobareu. Gràcies a tothom per les innumerables mostres de suport i d’ànims. Mos seguirem trobant setmanalment los dilluns en esta columna d’El Nacional per compartir pensaments i vivències. Acabo com he començat, amb Sèneca: "Viure a vegades és un acte de coratge".