Enmig de les restriccions per la pandèmia s'han autoritzat desplaçaments dins la mateixa comarca per a poder visitar una tomba, arreglar el nínxol i complir amb la tradició. Es fa una excepció amb la mort com si ella la fes amb natros, que quan te toca t'ha tocat i ja pots resar. Amb les noves mesures, se poden portar flors a un difunt però no a una persona viva, que és qui podria olorar-les, agrair-les i somriure el gest. Pots portar flors a un difunt però no assistir al funeral de la mare d'una amiga i recomfortar-la. Prioritats estranyes.

Hi ha un dia dedicat als difunts que en realitat està pensat perquè les persones que els han sobreviscut puguen recordar-los més que no pas per la necessitat del mort mateix. L'absència de qui se'n va hi és sempre. No cal un dia concret per a tindre'l present. Lo dol se va trampejant com bonament es pot però quan comença el mes de novembre lo cementeri fa olor de flors acabades de collir mentre els éssers vius estimats hem de seguir vivint sense abraçades.

Si, pels efectes de la Covid, Abertis demana prorrogar peatges, natros demanem que no se mos cobren los autònoms

Mentrestant, i en plena crisi, lo govern espanyol -amb salari assegurat- s'apuja el sou i al mateix temps augmenta la quota d'autònoms, just en lo moment que mos obliguen a dixar de facturar. Este mateix govern incrementa la partida per a la Casa Real (la fugida del rei emèrit als Emirats Àrabs deu sortir cara) i Abertis, amb l'excusa dels efectes de la Covid-19, ha demanat formalment prorrogar els peatges a l'AP-7 i l'AP-2. Doncs miren, pel mateix motiu, natros demanem que no se mos cobren los autònoms, l'aigua i la llum mentre no poguéssem treballar.

Per a continuar amb los despropòsits d'esta setmana terrorífica, lo Tribunal Suprem (lo de la sentència dels presos polítics) ara obliga l'Estat a retornar a la banca i a Florentino Pérez els 1.350 milions d'euros per la fallida del projecte Castor. Cobraran milionades per haver provocat desenes i desenes de terratrèmols al Delta i les terres del Sénia i posar en risc vides i ecosistemes. Si ho haguéssem fet vostè i jo ja seríem a la garjola. Les sacsejades de terra les vam patir natros, aquí baix. Lo cost d'aquella aberració el pagarem entre tots a base d'impostos. O siga, que a l'Ebre pagarem dues vegades.

Com a excepció, se poden portar flors a un difunt però no a una persona viva, que és qui podria olorar-les

Finalment, amb les noves mesures aplicades, se pot sortir de casa per anar a treballar i en paral·lel s'anul·len actes culturals. Aleshores, vol dir que la cultura no es considera una faena? Perquè som moltes les persones que hi treballem i en vivim, eh? I no ho fem només per amor a l'art, que també perquè estimem lo que fem, és que resulta que és la nostra professió. Sí, és una professió i reclamem respecte. Segurament, part del problema rau en lo fet que la gent de la cultura no està considerada com a classe treballadora, quan en realitat ho som, amb horaris i dinàmiques pròpies. A més, la cultura mos fa lliures i crítics, mos ajuda a pensar, s'ocupa del nostre estat mental i emocional. S'ocupa de la bellesa. Per tant, no és només pel nostre lloc de treball, és també per la salut de les persones, de totes, tinguen la professió que tinguen. La cultura és segura i és imprescindible.

Amb tot, i recapitulant tanta pocavergonya, tenim que hi ha un dia dedicat als difunts però no existix lo dia internacional de l'ésser humà. Commemorem la mort però no celebrem la vida. Ho he estat buscant i res. Només m'ha aparegut lo Dia Mundial dels Animals però no crec que els humans aquí hi estiguéssem inclosos, tot i el comportament d'alguns espècimens que ho justificaria. Tampoc no he sabut trobar un dia mundial de la cultura, i mira que genera identitat col·lectiva i ens fa persones. Sí que existix, en canvi, lo Dia Internacional de l'Economia, tot i que no sé si servix de gaire res si al final les sumes que fan los de dalt (los majors, que diu ma padrineta) sempre acaben restant de les mateixes butxaques. Ja ho deien Miquel Bauçà i Eduardo Galeano, cadascú a la seua manera: "El cel és gris, com sempre, damunt del pobre" i "La justicia es como las serpientes, solo muerde a los descalzos".