Què en podríem fer de la gent tòxica que mos rodeja? Dels que naixen tocats pels déus i mai no s'equivoquen? Dels que fan del silenci administratiu la seua habitual resposta o de la maniobra fosca lo seu rutinari modus operandi? D'entrada, identificar-los. Lo fet d'haver-los descobert ja els hi posa el focus a sobre i algú que brilla (i no pas amb llum pròpia) sol ser més fàcil de vore. Especialment si està acostumat a moure's entre l'obscuritat: les pupil·les tarden molt a habituar-se-li a la claror excessiva. Poc amics dels taquígrafs, solen ser. En tot cas, per alguna cosa es comença: enfocar bé la mirada. Mentre no es veu lo problema no es pot abordar.

Lo pitjor deu ser quan t'estan maltractant o intenten manipular-te i no ho veus vindre fins que ja és tard. Ara bé: la primera vegada que m'enganyes serà culpa teua; la segona, meua. I tot i ser amiga de donar segones oportunitats, hi ha personatges que no les mereixen. Si l'angelet i el dimoniet del cap s'estan barallant dixeu que de tant en tant guanyen les banyes: la salut vos ho agrairà. Perquè no: lo problema no ets tu. Solen ser ells, los tòxics. Si te n'has trobat més d'un al teu voltant i en diferents etapes, no patisques: no és culpa teua. Són vampirs que oloren a quilòmetres la sang de la bona gent (com los mosquits). Per tant, vol dir que tens bondat intrínseca. Ets mel per al seu fibló. Continua sent bona persona, simplement compra't un escut especial o un detector de radioactivitat o un esprai per als insectes.

Són persones nocives per al benestar mental i quan hi ha en joc la salut no hi hauria d'haver dubte possible: extirpar

Esta mena d'energúmens es reconeixen entre ells i s'ajunten sense vergonya i fan festes a les que no et conviden o bé t'hi conviden per fer-te notar que mai no els arribaràs a la sola de la sabata (com si a tu t'interessés massa lo seu calçat, però vaja). Acostumen a actuar amb cinisme i arrogància i solen rodejar-se de diversos tipus d'éssers: los que són com ells i se senten encantats de la vida de tindre un espill humà davant seu, los que encara no s'han adonat del perill de corren, los que preferixen guardar silenci pel bé comú i fugen dels enfrontaments personals o col·lectius perquè els hi costen de gestionar (cosa molt comprensible), los que en poden traure algun profit (i algun dia li trauran los ulls al corb major) o, com dèiem adés, los de bona voluntat als qui poden fer anar per on volen més fàcilment (fins que obrin los ulls, clar).

Són persones nocives per al benestar mental i quan hi ha en joc la salut no hi hauria d'haver dubte possible: extirpar. Com s'arranca un queixal: anestèsia i fora. Les injeccions fan una mica de mal al principi i et queda la galta inflada per uns quants dies però després la sensació és ben plaentera i ja pots dixar els purés i els caldos i menjar de tot altra vegada. Perquè si una dent està corcada no cal tardar gaire a llevar-la: a millor segur no anirà i et farà mal igual fins que el dolor ja siga insuportable. Val la pena, per tant, extraure-la quan se detecta la càries. Cert és també que cadascú sap lo llindar del seu sofriment i que no es pot obligar ningú a anar al dentista i això s'ha de respectar per molt clar que es veja el diagnòstic des de fora de la consulta.

Te'ls pots trobar en tota mena d'ambients: a la colla d'amics, a l'entorn familiar, al lloc de treball, en l'àmbit de l'activisme, al món de l'esport, a la jungla política. Són aquelles persones que apareixen i desapareixen del nostre entorn sense donar explicacions, que tenen un desmesurat afany de protagonisme que t'arrossega sense ni adonar-te'n, que mos fan sentir malament sense haver fet res de mal fet i que mos xuclen l'energia que volem dedicar a aspectes positius de la vida i, xiquets, com que de vida només en tenim una, val molt més la pena allunyar-se del vesper.

Que què en podríem fer de la gent tòxica que mos rodeja? Un paquetet i enviar-lo a Mart? No, que encara trobarien la manera de tornar amb la toxicitat com a combustible. Caure a la seua pesada i enfangar-te en discussions estèrils? Tampoc perquè et rebaixaran al nivell del fang i allí ells saben surar molt millor que tu (ho fa la pràctica). Senzillament, girar l'imant, repel·lir-los i apropar-se a les persones boniques i gaudir-ne i fer sopars i abraçar-les i riure juntes i parlar amb la Natura. Sentir-se en pau i estimar a qui realment es vol. En definitiva: la vida sempre és lo millor antídot.