En un moment en el que no pots manifestar-te però sí anar a un míting, en el que un raper està a punt d'entrar a la presó per la lletra d'una cançó considerada apologia del terrorisme i un altre és a l'exili per criticar la corrupta monarquia espanyola. En un temps en el qual no pots visitar ton germà que viu al poble del costat però sí que t'és permès, en canvi, pujar a un metro atapeït. En una època en la que la mascareta és la metàfora perfecta de voler fer callar la gent i tindre-mos a tots obedients com a una rabera de corderets. Ara és quan més calen veus crítiques i lúcides capaces de cuidar la societat al mateix temps que li criden l'atenció. Natros, tenim la sort de ser contemporanis d'una d'estes veus.

La mirada d'Arcadi Oliveres, desafiant els poderosos amb fermesa i determinació i acaronant les causes justes amb tendresa i alegria, sempre sobrevola la realitat amb una pàtina de dignitat i coneixement a l'abast de molt poca gent. Té la virtut de saber transmetre, amb pedagogia humil i magistral, aspectes sovint massa complexos, de posar a l'abast del carrer arguments científics amb la seua didàctica punyent i la seua bondat revolucionària. Lo seu aspecte físic, menut i vorejant la fragilitat, contrasta amb la contundència de les seues idees, grans i fortes, que no es cansa mai de predicar als quatre vents sempre que pot i li demanen, sempre que cal i ho considera. És a dir: sense descans.

les generoses paraules d'Arcadi desperten consciències i et reconcilien amb l'espècie humana.

Paraules d'Arcadi. Què he après del món i com podem actuar (Angle editorial) és lo títol d'este nou text de l'activista i economista català que avui, 1 de febrer, arriba a les llibreries. Sí, aquells espais que en cap de setmana no poden obrir per no ser considerats prou essencials, mentre al mateix temps una munió de polítics es passegen fent campanya per tot lo país, canviant de municipi en un pim pam. Les converses amb sos nets han inspirat este edició, a cura de Mar Valldeoriola, que reflexiona en temps de Covid i planteja interrogants al respecte de com hem arribat fins aquí i com podríem sortir-mos-en. "La pandèmia ha anat molt bé a alguns estrategues del control social: ara tenim por de fer qualsevol moviment", alerta en una de les pàgines.

Després d'escoltar alguna de les seues conferències o de llegir algun dels seus llibres, surts amb ganes de canviar el món i no et sents sola, ni estranya i fins i tot, què dimonis, te sents orgullosa d'estar indignada. Sap convertir-mos l'emprenyament en lluita eficaç. En esta dècada dels anys vint del segle XXI en la qual la mar comença a menjar-se la terra dels nostres iaios per la irresponsabilitat ecològica i supèrbia dels hòmens, les generoses paraules d'Arcadi desperten consciències i et reconcilien amb l'espècie humana.

Entre els aprenentatges de la pandèmia, explica al seu nou llibre, "també caldria incorporar-hi els aspectes més personals, aprenentatges de vida". En este cas ho resumix en tres conceptes: "educació cívica, suport mutu i consum responsable". Ell posa llum al camí, mos ensenya a no tindre temor del combat, a ser crítics i a tindre esperança. Mos diu la veritat i mos ajuda a dir-la. Explicant los seus aprenentatges mos ensenya a natros la lliçó. Gràcies, Arcadi, per tot lo que hem après de tu.