És una evidència que el sector del vi a Catalunya ha experimentat progressos de manera sostinguda en el temps a partir d’apostes per la qualitat. L’oferta de vins ha millorat i la demanda ha anat en correspondència.

Bona part del vi embotellat que produeix Catalunya està emparat per les onze denominacions d’origen (DO en endavant) existents actualment (Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta). El conjunt de DO compta amb uns 7.500 viticultors inscrits, unes 40.000 hectàrees de vinya i més de 600 cellers en total. Tot aquest grup de persones i d’empreses es governen per estrictes reglaments en el cultiu i en l’elaboració, de manera que surten al mercat amb garantia de compliment de les respectives normes. De fet, aquells que operen sota una DO ofereixen al consumidor una mena de plus de garantia de qualitat respecte als que no hi operen.

No hi ha producció de vins de qualitat sense demanda de vins de qualitat. De manera regular se’ns informa de testimonis de l’èxit de l’aposta del sector per la qualitat a través de premis i llocs destacats en rànquings internacionals atorgats a vins catalans. Per citar-ne un de prestigiós d’àmbit estatal, a la darrera Guía Peñín 2021, dels 32 vins espanyols que reben puntuació de 95 o més (sobre 100), 14 són catalans (un 44%), la quasi totalitat d’ells amb DO.

Anem al mercat. Per situar-nos, segons l’empresa d’estudis de consum Nielsen, a Espanya el 2020 (un any atípic per raó de la pandèmia) la venda de vi amb DO a través dels canals alimentació i hostaleria va ser de 337 milions de litres i un valor de 1.856 milions d’euros (amb una reducció propera al 40% al canal de l’hostaleria respecte a un any abans). Les DO catalanes van representar una quota de mercat del 9,3% del mercat espanyol; ara bé, si les vendes es refereixen a Espanya sense Catalunya, la quota del vi català baixa fins al 3,4%, de manera que el vi amb DO catalana on més es ven és a Catalunya.

El fet que per setè any consecutiu la suma de DO catalanes siguin líders en el mercat català envia un senyal que el sector està fent coses ben fetes

La venda de vi tranquil (sigui o no de DO) a Catalunya en els dos canals de Nielsen el 2020 va ser de 86 milions de litres (65 al canal alimentació i només 20 a hostaleria, per la crisi de la covid) i el valor, 362 milions d’euros. La quota del conjunt de les DO catalanes va assolir en litres la xifra de 41,2% al canal alimentació i del 42,2% al canal hostaleria. Les DO catalanes també van ser les que més van vendre en valor (33,9%), ubicant-se en conjunt cada any a més distància de la DO tradicionalment més venuda, que és la de Rioja. Tanmateix, aquesta segueix essent encara, individualment, la DO més venuda.

El fet que per setè any consecutiu la suma de DO catalanes siguin líders en el mercat català envia un senyal que el sector està fent coses ben fetes i que la distribució hi deu ajudar. Precisament per això m’he preguntat si les dades positives de penetració en el canal alimentació era el mateix a les diferents marques de distribució. Per contrastar-ho personalment, ara a l’octubre he fet un petit reconeixement de vuit supermercats urbans mitjans de prop d’on visc, corresponents a les vuit ensenyes amb més metres quadrats de superfície de venda a Catalunya (per aquest ordre, segons el darrer Anuari de la distribució comercial publicat per la Generalitat: Mercadona, Dia, Bonpreu, Caprabo, Condis, Carrefour, Consum i Lidl). Dels facials de les estanteries de vi, he mirat quantes ampolles eren de vi fet a Catalunya (tant amb DO com sense).

El resultat global és aquest: de mitjana ponderada, un 32% de les ampolles dels 8 establiments corresponen a vins catalans. Tots ofereixen la mateixa proporció? No, per sota del 10% hi figura Dia; li segueixen per baix, amb el 14-17%, Mercadona i Lidl; amb al voltant del 35% Carrefour, Condis i Consum; una mica per sobre del 40% Caprabo; i Bonpreu per sobre del 80%. Des del màxim respecte a l’estratègia d’oferta de vins de cada canal, el cert és que en aquest meu exercici una mica peculiar es posa en relleu que, globalment, la distribució reflecteix bastant la realitat del sector del vi català, malgrat l’existència de casos extrems, per baix i per dalt.

Aplicat al canal de l’hostaleria, fer un circuit de reconeixement del tipus del descrit no era fàcil de fer, com el lector pot suposar. Tanmateix, que les dades de Nielsen mostrin en aquest canal una alta penetració dels vins amb DO és un bon indicador, tant de quantitat com, sobretot, de la qualitat.

I tots plegats, darrere seu, un reconeixement a les apostes per la qualitat que han fet i que segueixen fent milers de pagesos i elaboradors repartits per tot el país. És la via.