En el meu article anterior sobre el tema que m’ocupa aportava dades relatives a la qüestionada i desprestigiada justícia espanyola en el marc internacional. Així ho mostra l’índex d’independència de la justícia respecte a la influència de membres del govern, particulars o empreses, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF), com també les estirades d’orella del GRECO respecte a la corrupció.

La justícia a Europa té un mesurador de l’estat d’opinió: l’Eurobaròmetre (un sistema d’enquestes regular de la Comissió Europea) sobre la percepció de la independència judicial en els 28 països membres de la UE. Pregunta a una mostra àmplia d’enquestats distingint dos col·lectius diferenciats: d’una banda, la població en general, i, de l’altra, les empreses.

Començant per la població, el 2018, al conjunt de la UE la percepció que es té de la independència de tribunals i de jutges és més bona que dolenta: 56% bona o molt bona i 32% dolenta o molt dolenta (el 12% no ho sap). La percepció a Espanya respecte a tribunals i jutges espanyols és bastant diferent: pràcticament la meitat dels enquestats (49%) la considera dolenta i només el 29% la considera bona. Els tres països millors són, per aquest ordre, Dinamarca, Finlàndia i Àustria, on més del 80% de la població considera que tribunals i jutges dels seus Estats són independents. Fan sentir una enveja sana.

Resulta molt interessant que l’Eurobaròmetre prengui el pols també al món de les empreses, no endebades aquest tipus d’organitzacions, més que no les persones individuals, es regeixen per contractes interns (amb empleats, amb accionistes, etc.), per contractes externs a l’empresa (amb proveïdors, amb clients, amb la banca, etc.) i per múltiples obligacions provinents de l’Administració Pública, sobre les quals cal saber, en cas de conflicte, qui dirimeix, qui té la raó. Una legislació clara hi ajuda, però un sistema d’impartir justícia que sigui independent dona seguretat jurídica al sistema empresarial i crea confiança econòmica en el país.

Doncs segons l’Eurobaròmetre del 2018, les empreses instal·lades a Espanya que van ser enquestades opinen que la independència de tribunals i jutges és dolenta en més de la meitat dels casos, el 56%, davant del 39% al conjunt de la UE. Dels 28 països membres, entre els més desenvolupats només Itàlia registra una percepció pitjor que l’espanyola (el 79% considera dolenta la independència judicial). Tal com passava en l’enquesta a la població, Dinamarca, Finlàndia i Àustria són els països on les empreses consideren més bona la independència dels seus tribunals i jutges (més del 80% de les empreses enquestades). De fet, en aquest àmbit a Espanya tan sols el 41% de les empreses considera que la independència és bona; això sí, un registre millor que (apart d’Itàlia) Romania, Txèquia, Lituània, Polònia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia i Eslovàquia.

Un altre indicador judicial que no està directament relacionat amb la independència ni la corrupció, sí que hi podria estar relacionat de manera indirecta. Em refereixo al sou dels jutges i dels fiscals. No vull dirimir si el seu nivell té relació amb la independència; això ho deixo obert a la consideració del lector i d’eventuals estudiosos del tema. Apunto només la hipòtesi que en països amb sistemes judicials poc independents (és a dir, influïbles, parcials, etc.) els jutges han d’estar ben pagats com a mecanisme per prevenir (si es pot) les temptacions de posar-se al servei d’interessos del govern, de particulars, d’empreses, que els puguin “influir”.

La Comissió Europea per a l'Eficàcia de la Justícia (CEPEJ), citant un article meu anterior sobre el tema, ens dona dades del salari brut dels jutges que comencen la carrera i també dels jutges que pertanyen a la cúpula judicial de cada país. Compara, amb dades del 2016, els seus sous amb el sou mig de cada país. Fa el mateix amb els fiscals. El resultat és suggeridor: a Finlàndia, el país amb la justícia més independent del món, el jutge que comença cobra 1,5 vegades el salari mitjà finlandès, el jutge de la cúpula judicial cobra 3,2 vegades el salari mitjà i el fiscal que comença, 1,2 vegades. A Espanya el jutge i el fiscal que comencen cobren 2,1 vegades el salari mitjà, el jutge de la cúpula judicial cobra 5,4 vegades el salari mitjà i el fiscal que comença, 5 vegades. Per països, la cúpula judicial està més ben pagada que a Espanya (relació del salari amb el salari mitjà de cada país) només a Armènia, l'Azerbaidjan, Bulgària, Xipre, Txèquia, Itàlia, Romania i Sèrbia. També hi ha la Gran Bretanya, que potser seria l’excepció que confirma la regla. Bé, aquí queda.

La justícia espanyola presenta massa clarobscurs per poder pensar que estem en bones mans, i això arriba a la població, a les empreses i als organismes que vetllen per fer un seguiment de la qualitat de la cosa a nivell internacional. Lamentablement, no serveix de gaire als pobres administrats, perquè les úniques supervisions d’organismes superiors que tenim a escala europea comparteixen dues característiques pèssimes: 1) arriben passats molts anys de les injustícies consumades i 2) són simples estirades d’orelles que fan riure a aquells a qui s'adrecen, perquè o són morts o estan còmodament jubilats, sabedors que no en pagaran cap preu i que ningú no els privarà dels rèdits de la parcialitat —o, encara pitjor, dependència— que van aplicar al seu dia.

Modest Guinjoan, economista