La pandèmia en curs ha significat la irrupció d’un fenomen sanitari amb conseqüències econòmiques que no havíem vist mai. La seva novetat, la seva globalitat i la seva incidència sobre el que consideràvem funcionament normal de l’economia va posar en marxa tots els departaments d’estudis amb l’objectiu de calibrar-ne la incidència i elucubrar sobre escenaris de recuperació.

El de les previsions és un territori tan captivador per a molts economistes com perillós, perquè hi ha molts desencerts i, per sort d’ells, no s’acostuma a comparar allò que es va preveure amb la realitat. Ara bé, en aquest context, passats ja uns mesos des que es va declarar la pandèmia, tenim una certa perspectiva i, sobretot, dades que permeten calibrar amb força precisió l’abast de l'impacte econòmic. 

El dia 10 de setembre l’Idescat va publicar l’estimació del PIB català del segon trimestre d’enguany. Estem parlant d’una caiguda del 21,3% respecte al mateix trimestre de l’any anterior. Per situar-nos temporalment, durant pràcticament tot el segon trimestre han estat vigents mesures de confinament: va començar el 14 de març i va durar, en les seves distintes fases (0, 1, 2 i 3), pràcticament fins a final de juny. Per tant, ha estat un trimestre de gran alteració de totes les pautes de treball i de consum.

Al primer trimestre, quan només hi va haver confinament durant la segona quinzena de març (és a dir, una sisena part del trimestre), el PIB català va caure un 4,8% respecte al primer trimestre de l’any anterior. El que s’anticipava en aquest curt període de temps, que era una gran incidència econòmica del confinament, s’ha produït efectivament, i en una magnitud mai vista en l’època moderna.

La caiguda indicada del 21,3% del segon trimestre és especialment important en consum de les llars i en inversió

Val la pena veure, encara que sigui a vista d’ocell, el comportament dels diferents components d’això que anomenem PIB. Comencem pel PIB pel cantó de la demanda, que està format pel consum de les llars, pel consum públic, per la inversió i pel saldo exterior (exportacions-importacions de béns i serveis). La caiguda indicada del 21,3% del segon trimestre és especialment important en consum de les llars (tancats a casa hem consumit menys, un 26,3%) i en inversió (la situació econòmica ha aturat plans previstos i inversions en curs a l’espera de veure què passa, un 22,7%). El saldo exterior, per bé que ha caigut, ho ha fet en poc més del 4%, perquè sí que han baixat les exportacions però també ho han fet les importacions.

L’únic component de demanda que ha crescut ha estat el consum de les administracions públiques: els funcionaris han continuat cobrant, s’han contractat més serveis sanitaris, l’educació a la seva manera ha continuat operativa, etcètera. Aquest consum ha crescut al segon trimestre un 5,3%, després que al primer trimestre també ho fes un 4,3% respecte a un any abans.

Per components d’oferta, el panorama sectorial de generació de valor a través de l’activitat productiva presenta també alguns matisos que es corresponen amb el que la simple intuïció permetria entrellucar i que ara tenim amb dades. L’agricultura ha baixat, però molt poquet (hem continuat menjant, i hem exportat menys), un 2,3%. La indústria i la construcció han reculat molt durant aquest trimestre (25,1% la primera i 20,4% la segona). Amb fàbriques tancades, obres parades, exportacions moderades, l’impacte ha estat gran. Més encara ho ha estat en els sectors més exposats al confinament, que són el bloc comerç, transport i hostaleria. Aquí la caiguda ha estat del 40% en números rodons. Amb la gent a casa i sense turisme, la caiguda ha estat enorme. L’únic sector d’oferta que ha augmentat la seva activitat ha estat el de l’administració pública, sanitat i serveis socials, que ha crescut un 2,1%.

En resum, una gran afectació econòmica pel coronavirus, una caiguda global sense precedents que només se salva en aquelles activitats que depenen del sector públic i que s’acarnissa en activitats molt concretes el consum de les quals comporta proximitat física i mobilitat.

Veurem què passa al tercer trimestre. Per ara, aquest és un balanç fiable del gran impacte que ha comportat la pandèmia en qüestió fins al moment.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat