La policia espanyola ha informat la jutgessa que la invasió de Ceuta va ser guiada per gendarmes marroquins a les ordres d'agents de paisà amb una finalitat diferent de la migratòria. O sigui, que al darrere de l'operació, com amb Perejil, el que hi ha és la reivindicació territorial de Rabat sobre les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. Tot això segons publica María Peral a El Español, perquè oficialment es nega. Però així és com funciona la política amb el Marroc i al Marroc.
Segons aquesta versió, el CENIF (que vol dir unitat d'intel·ligència de la Comissaria d'Estrangeria) hauria comunicat a la magistrada María Tardón que el que va passar a Ceuta el 31 de juliol va ser un procés planificat per col·lapsar la frontera i eliminar la capacitat de resposta d'Espanya, amb un perfil dels invasors diferent a cadascuna de les dues fases, sempre amb els agents del Marroc monitorant-ne l'execució sobre el terreny.
Si això és així, la pregunta és: per què Rabat (i aquí Rabat és Mohamed VI i l’estat profund anomenat makhzen), després del gir de Sánchez sobre el Sàhara, i després d’haver-li entregat el cap d’una ministra d’Exteriors —com a contrapartida per haver atès en un hospital al líder del Polisario— hauria de pagar així al president espanyol?
Potser mai se sabrà del cert en un món sinuós i misteriós, però hi ha dos motius visibles. Un nou acostament a Algèria —Sánchez va visitar el president Abdelmadjid Tebboune el 20 de juliol— i l’acord sobre Gibraltar, que deixa dins de la UE el penyal, en un primer pas cap a la cosobirania. I tots els entesos en el Marroc asseguren que Mohamed VI treballa per madurar aquesta opció per a Ceuta i Melilla, que serà l’objectiu del futur Hassan III.
Què se’ns escapa de l'actitud de Sánchez en aquest conflicte? Què és el que no sabem? Només Pegasus n'explica aquesta aparent debilitat?
Però, sigui com sigui, és un misteri per què Rabat hauria de castigar ara Sánchez, si al regne alauita sempre li ha anat més bé amb el PSOE al poder que no pas amb el PP. I les conseqüències del que ha passat acosten el PP a la Moncloa. I, el que és pitjor per al Marroc, a Vox.
Pedro Sánchez, això diu el tòpic del Manual de resistència, ha sobreviscut a mil crisis d'ençà que ni tan sols era president. Ara, tots els analistes coincideixen que s’ha adormit —o se n'ha anat de vacances— en el cas de Ceuta. Però això és una cosa que tampoc quadra. No quadra amb el personatge. Què se’ns escapa de la seva actitud en aquest conflicte? Què és el que no sabem? Només Pegasus n'explica aquesta aparent debilitat? Què no ens explica el president? O potser és només que no té cap manera de no caure en la contradicció del discurs en immigració i la dura realitat que viu Ceuta?
Ceuta continua sent un misteri. Ara, tot això no està renyit amb agafar totes aquestes persones i acollir-les en uns campaments en condicions. I que ràpids i quina poca importància hem donat als morts.