“No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos”. És un dels textos de l’Evangeli de Mateu que sempre m’ha cridat més l’atenció per la força expressiva i pel significat sapiencial que agombola. Margarides als porcs, en la versió grega. Perles als porcs, en la catalana (margaritis vol dir "perla", en grec). No malbarateu el vostre talent amb qui no l’acollirà, en seria una conseqüència. No doneu l’ànima a qui no la valora, no doneu la vostra vida a persones o causes que no paguin la pena. Les perles costen de cultivar i són precioses. El text no només desaconsella donar perles als porcs, sinó que afegeix que, a més, les trepitjaran i es giraran per destrossar-vos. A sobres.
Els textos sagrats, no només els cristians, van plens d’amonestacions d’aquest tipus que posen en guàrdia les persones davant dels perills. Amb analogies, perquè naturalment no es refereixen als gossos i als porcs sinó a les persones que tenim al voltant. Les margarides o les perles són delicades, símbol d’allò preuat. Els porcs mengen indiscriminadament el que se’ls tiri, bo o de gust dubtós. Conec persones especialistes a donar perles als porcs. Gent que no només les ofereix, sinó que es passa la vida generant bé i repartint-lo. Sí, sovint els trepitgen i tenen el cos amb ferides de punyals. Amb tot, són gent reincident. No es cansen. Alguns denoten abatiment i desencís, però no defalleixen. Ells segueixen amb les seves perles, i els porcs ja sabem que tenen tendència a reproduir-se, naturalment o amb inseminacions artificials, com ens han posat sobre la taula els mitjans de comunicació aquests dies amb el cas del bisbe Novell, bona nova vida tingui. També hi ha gent que és incapaç de donar una perleta a ningú. Que tot ho acaparen i cobegen, incapaços de repartir joc. Potents, però estèrils.
Ha començat una nova edició de La isla de las tentaciones, un programa on es repeteixen patrons de seducció i traïció amb tocs de resistència al que en diuen “l’amor veritable”. Un programa televisiu on frases com “no et donaré el que no et mereixes” són filles legítimes de les margarides i els porcs. Triar és un art on habitualment l’equivocació hi té un gran espai.
A la vida, el joc consisteix probablement a discernir on encaminar allò que ens ha estat donat o bé per natura com el talent, la bondat, la bellesa o el que anem forjant al llarg de la vida com la generositat, l’empatia o el despreniment.