Desconfieu de la feblesa aparent. Per ser un home de fràgil salut, Giovanni Battista Montini (1897-1978), el papa Pau VI, va ser pontífex 15 anys. Provenia d’una de les zones més colpides avui pel Covid-19, la zona llombarda de Brescia i els seus voltants. El seu pontificat abraça des de 1963 a 1978, i succeeix el papa Joan XXIII. El seu és conegut com un conclave breu, tres dies justos i ja l’arquebisbe de Milà, Giovanni Battista Montini, va ser escollit i va decidir el nom de Pau, l’apòstol dels gentils. Era molt conegut i se’l prefigurava com al substitut ideal en un moment en què els Estats Units i la URSS mantenien una tensa relació. El món patia convulsions diverses: les revolucions dels anys 60, la crisi del petroli, les Brigades Roges i el terrorisme que va acabar amb la vida d’Aldo Moro, amic seu, i les noves llibertats que tot ho sacsejaven.

Montini provenia d’una família burgesa de Consesio, prop de Brescia, i el seu pare era director d’un diari de la zona i més tard va ser polític. Montini sempre va reconèixer que el seu pare li havia transmès coratge i la qualitat de no rendir-se mai. Per salut fràgil, aquest futur Papa va estudiar amb els jesuïtes però va haver de continuar a casa, privadament, sense possibilitats online com ara. Autodidacte també en els estudis de teologia, que comença presencialment al Seminari de Brescia, els ha de seguir des de casa. Sol i a distància. Es va formar sense contacte social, va llegir moltíssim i va socialitzar relativament poc en aquella fase vital de formació. Després de la formació el van enviar a Roma a universitats com la Gregoriana, el Laterà, o l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici. Ja amb un perfil polític l’envien a Polònia, però el rigor del temps el va fer tornar.

Després d’una època de dedicació a la cura dels estudiants universitaris, el seu ascens dins la Secretaria d’Estat va ser fulgurant: als 40 anys ja era el número 3, després del Papa i del secretari d’Estat. Va ser titllat de progressista “moderat”, en paraules de l’historiador Battista Mondin, i va ser enviat a Milà, però el seu destí seguia essent Roma, i directament el Vaticà. I així va ser. El papa Joan XXIII el fa cardenal. La seva exquisidesa de formes i la lenta reflexió el van dur a ser qualificat de hamletià, dubtós. El seu drama més conegut va ser la incomprensió que va generar l’encíclica Humanae Vitae sobre la vida humana i la negació que va suposar als contraceptius. I ara és sant. El Papa el va canonitzar al mateix temps que a Oscar Romero, assassinat a El Salvador el 24 de març de 1980.

Dos homes amb trajectòries tan diferents però convençuts que hi havia un valor, l’esperança, que era el que sostenia la seva vida. A un el van assassinar mentre deia missa. L’altre va morir d’un infart el 1978, l’any en què van haver-hi tres papes. Pau VI semblava un vailet escardalenc i poca cosa, i ha estat en canvi un Papa que ha marcat la història de l’Església amb la seva força. No us confieu. Darrere gent que sembla poca substància, s'hi poden amagar les forces de la natura.