No he vist mai una llum com la de Grècia. Els déus pagans no triaven a la babalà, i per això es van instal·lar en aquest tros de Mediterrani tan imponent. No és només la intensitat de la llum grega, ni la seva durada o la tonalitat. És la presència. Sempre m’he imaginat que la filosofia grega s’ha pensat a la llum del dia, mentre que la filosofia a Alemanya s’ha concebut al crepuscle.

Grècia avui és un país colpit per una crisi tremenda, on rebre una trucada de telèfon pot vaticinar que és el banc que et persegueix perquè estàs en números vermells. La gent s’ha empobrit i endeutat, i molts han perdut l’esperança. Davant de l’austeritat imposada, el país malda per sortir-se’n. Segueix fent el mateix sol, però l’alegria de viure s’ha destenyit. Suïcidis, malalties, malestar generalitzat, desconfiança i traïció d’una Europa, que, ai las, es va gestar a la seva falda.

Grècia és avui també el destí de refugiats que Europa no vol. L’estiu grec és una barreja de iots per una banda i de tendes de campanya improvisades per l’altra. La tragèdia, la comèdia. Tot al país on es va originar.

Grècia és un contrast de clarobscurs, de la llum encegadora de les Cíclades a la penombra severa dels monestirs de la terra ferma

Grècia, tanmateix, no és un país, és una idea. Els romàntics com Lord Byron van arribar a deixar-hi la vida. Sempre hi ha herois que s’animen amb la independència dels altres. Byron no va arribar a veure la independència dels grecs però la va lluitar fins al final. Avui Grècia es vol independitzar del capitalisme escanyador i de l’austeritat encotillada. L’Església Ortodoxa s’ha trobat també afectada per la crisi, com a bona Església que està al costat del poble.

L’Església Ortodoxa de Grècia, autocèfala i per tant autònoma i molt autòctona, es defineix per una presència ritual molt rica. Grècia és també la cera que crema, el rostre de les dones ja grans però que van ser joves i potser descarades i ara semblen abnegades i purament espirituals. L’acció social d’aquesta comunitat tan ritual és ingent. També Càritas, que és una de les veus més clares de la minoria catòlica al país hel·lè, mai no havia tingut tanta feina. Grècia és un contrast de clarobscurs, de la llum encegadora de les Cíclades a la penombra severa dels monestirs de la terra ferma. Josep Pla, després de llegir Burckhardt, escrivia que el poble grec és el que s’ha fet més mal a ell mateix, i que després de conèixer realment Grècia era impossible imaginar-la de color de rosa. Malgrat tot, la seva llum persisteix, sobre una Europa que necessita cada dia més claror.