Tenir cura de l’ésser humà i de l’ecosistema són dues opcions intel·ligents per evitar l’excés de consum i la destrucció de l’entorn. La crisi social no està deslligada d’altres crisis, com l’ecològica. Les tradicions religioses poden aportar una manera de fer en la cultura de la cura i del respecte per la persona. En parla Maria Dolors Oller i Sala de la Universitat Ramon Llull en un dels quaderns de Cristianisme i Justícia, uns petits textos emblemàtics que arriben puntualment a tot el món, especialment a l'Amèrica Llatina i que són un exemple de com la cultura catalana crea discurs més enllà de la nostra imponent però sempre petita terra.

La relació de les religions amb la natura no és una nota al peu de pàgina. Fins i tot el Papa ha dedicat una encíclica referint-se a la cultura ecològica, i defensa que hauria de ser una mirada diferent, un pensament, una política, un programa educatiu, un estil de vida i una espiritualitat que conformen una resistència davant l'avanç del paradigma tecnocràtic. Buscar només un remei tècnic a cada problema ambiental que sorgeixi és aïllar coses que en realitat estan entrellaçades, i amagar els veritables i més profunds problemes del sistema mundial (ho escriu el Papa a la Laudato Si', núm. 111). I afegeix: “Ningú no pretén tornar a l’època de les cavernes, però sí que és indispensable minorar la marxa per a mirar la realitat d’una altra manera, recollir els avenços positius i sostenibles, i alhora recuperar els valors i els grans fins arrasats per un desenfrenament megalòman”. Sobrevivim com podem a aquest desenfrenament i estem davant d’una nova relació amb la natura: no hi ha ecologia sense una adequada antropologia, creu Bergoglio, que ja sembla disputar el títol de “Papa verd” a l’ecològic i sempre amatent líder religiós Bartomeu, el patriarca ecumènic referent del cristianisme ortodox, molt centrat sempre en la creació i a la cura de la natura. 

Buscar només un remei tècnic a cada problema ambiental que sorgeixi és aïllar coses que en realitat estan entrellaçades, i amagar els veritables i més profunds problemes del sistema mundial

La professora d’ESADE Oller ens suggereix un “capteniment benèvol, respectuós i no agressiu” envers la natura que pugui permetre regenerar el que és devastat i atendre gelosament el que encara queda de la natura. En un món polaritzat, parlar de la natura, la cura, la pau ja et situa en una dimensió de la vida, com si fossis un idealista utòpic que no entén les dinàmiques humanes. Les religions han dedicat hores i segles a parlar i pregar per la pau, i ara no només les religions orientals sinó també tradicions monoteistes veuen en la terra un repte inexcusable. Cimeres pel clima, guies de bones pràctiques mediambientals i recursos sostenibles presents a les comunitats mostren unes tradicions religioses preocupades per la cura. Seria una negligència que es mantinguessin fora, i és encomiable que algunes n’encapçalin sense complexos la sensibilització.