L’ONU sembla una despesa inoperant i feixuga. Tot d’estats defensant els seus interessos i no els d’un món millor. Una mena de búnquer inútil amb compartiments blindats, una entitat “prescindible”, pels més escèptics. I a sobres, terriblement cara. Participar en algun dels seus debats i veure’n l’impacte ofereix una mica de llum. Aquesta setmana s’hi està decidint un tema cabdal. El Pacte Mundial per les Migracions, un esforç en què per primera vegada —que tard que anem— s’aborda de manera holística el fenomen de les migracions. En el marc de les discussions, he pres part a una de les conferències sobre la detenció de menors immigrants que s’hi organitzava i que es deia precisament “Acabem amb la detenció dels nens immigrants i refugiats”. L’acte, iniciativa de la Missió Permanent de la Santa Seu a les Nacions Unides, ha comptat amb les aportacions d’entitats de l’ONU com Unicef o l’Acnur, però també països afectats per la detenció de menors com Uganda, entitats com la Unió Europea, associacions com Càritas o la mateixa Organització Mundial per a les Migracions. Tots estan d’acord que és una bestiesa detenir els menors, i que s’ha d’acabar amb aquestes pràctiques. El Pacte Mundial per les Migracions ho té en compte, però mentrestant encara hi ha nens i nenes que poden arribar a estar 190 dies detinguts. La seva situació és d’una vulnerabilitat extrema. Els detenen, els separen de les famílies, i el que en principi seria una “gestió de la migració” i una manera de “protegir-los”, esdevé una criminalització de la seva condició. La migració no és un delicte, han repetit en aquesta sessió. I detenir menors no soluciona res, sinó que ho empitjora tot, no només èticament.

Això passa al costat del Congrés Mundial del Mòbil, que ens vol a tots més connectats, tecnològicament avançats, feliços, motivats i informats

Diuen mentides qui defensen que una gestió ordenada de les migracions reclama detenir els nens i nenes que migren. Detenir menors mai pot ser una solució a res i les alternatives ja existeixen, com la de la UNICEF amb el programa de ponts, com les iniciatives integradores que potencien l’educació i l’ocupació juvenil, com els corredors humanitaris que intenten ser part de la solució.

Els nens immigrants detinguts no són una entelèquia. A Barcelona també n’hi ha. Els voluntaris de la Fundació Migra Studium van cada dia a la Zona Franca, on hi ha els infames Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Els voluntaris creuen el control policial i ofereixen conversa i acompanyament a persones que viuen amb tensió, desorientació i desesperança un malson: no entenen que sense haver comès cap delicte estiguin retinguts en unes condicions que són pròpies de la presó. Migra Studium denuncia que alguns dels interns són menors, no saben l’idioma i estan confinats en els CIE des de la frontera o perquè han arribat amb pasteres interceptades. Naturalment molts arriben malalts i sense res. Això passa territorialment al costat del Congrés Mundial del Mòbil, que ens vol a tots més connectats, tecnològicament avançats, feliços, motivats i informats.

Els nens i nenes menors detinguts pateixen conseqüències òbvies en la seva integritat física i psíquica. S’ha de fer pressió per acabar amb aquesta praxi. Encara hi ha 100 estats al món que ho practiquen al·legant que així els protegeixen. Mentida. I si no ho entenen, que els detinguin a ells, a ritme de la cançó: “Que la detengan. Es una mentirosa. Malvada y peligrosa”.