Avui és Sant Jordi, el millor dia de l’any. Sobre el paper. És el dia perfecte, la celebració perfecta. La vols inventar i no et surt. A diferència de Nadal, per exemple, no has de rumiar gaire què regales: una rosa i un llibre. Si bé és veritat que les noies tenen més problemes. Els nois podem regalar una rosa. Amb els llibres passa allò de la paradoxa de l’elecció. Un concepte desenvolupat pel psicòleg Barry Schwartz, que es planteja per què a la societat de l’abundància som més infeliços. I el motiu és, precisament, l’abundància. Hi ha tant on triar que ens bloquegem. Com l’ase de Buridan, que tenia una pila de palla a la dreta i una pila de palla a esquerra, però com que no sabia què triar, es moria de gana. La culpa la tenen els suplements especials dels diaris. I les editorials, que generen un efecte Netflix. Costa decidir. O no.

I després hi ha un altre problema, que és el real: els catalans som ciclotímics, tenim una lleugera bipolaritat. N'hi podem dir el seny i la rauxa. Podem ser victimistes i autocrítics fins a l’exasperació o agradar-nos tant que fem angúnia. Amb tant de sucre que la festa acaba sent no apte per a diabètics. M’agradaria més un Sant Jordi sense dir-nos que guais que som. Només pensar-ho. Un Sant Jordi menys massificat, sense que a les empreses et regalin roses i sense suplements especials i rànquings de llibres. I sense les paradetes amb micos signant i micos fent cua, és clar.

M’agradaria més un Sant Jordi sense dir-nos que 'guais' que som. Només pensar-ho

Tampoc és el millor dia per a la gent que no té parella. Les parelles es regalen roses. L'hi pots regalar a algú altre, és clar. Però res com fer-ho a l’amor romàntic. Aquest dia, diria que les parelles són més felices. Ho són la resta de l’any? No ho sé. Sobre si és millor estar sol o en parella, hi ha estudis de tot. Però si anem a la natura, hi ha animals monògams, però la majoria no ho són. Així que una cosa és la naturalesa i l’altra la construcció mental que ens fem. L’Homo sapiens el que hi posa és un relat. Ens volem casar de blanc, volem la parelleta i regalar una rosa per Sant Jordi i anar agafats de la mà pel carrer.

Però, vaja, que al món hi ha molts solters feliços. Segurament perquè quan la construcció mental es posa en qüestió, hi ha molta més oferta. I el de l’amor és un mercat de cerca doble: cadascú té unes expectatives i hi ha una oferta. I, és clar, com menys oferta, la gent es planta abans. Però amb més oferta, la cosa canvia. Per això la ciutat amb més solters del món és Nova York. Ah, per cert, aquí hi ha una dada interessant per si voleu lligar. Les dones es fixen en dos de cada deu homes. Per tant, si sortiu a lligar, trieu els vuit amics més lletjos que tingueu perquè us acompanyin.

I, si no, sempre us quedaran les aplicacions. Tot i que molta gent ja se n’ha cansat perquè ha descobert que és un mercat de cotxes de segona mà. Un mercat amb informació asimètrica. Elles no saben si ets un saldo o no. I passa una altra cosa que es diu selecció adversa. Si tu tens un Panda de quaranta anys i jo també, l’intermediari hi posarà el mateix preu. Però si jo l’he cuidat i tu no, al final jo no el posaré al mercat, perquè el consideraré mal pagat, i tu sí perquè hi guanyaràs diners. Així que ens queda la sologàmia. Casar-se amb un mateix. Cosa que té avantatges: la teva parella, o sigui, tu mateix, no t’impedirà que siguis infidel. En principi. Bon Sant Jordi.