El president del Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, a més de ser un dels homes més influents de Catalunya, és un valent. Una virtut escassa i cada vegada més necessària en l’arena pública. Ho va demostrar el 2013, quan, essent encara diputat de CiU al Congrés, on durant molts anys va exercir com a escuder fidel de Josep. A. Duran i Lleida, va plantar cara als ultres violents que van assaltar la llibreria Blanquerna de la Generalitat a Madrid, en plena celebració de la Diada de l’11 de setembre. L'actual cap de la patronal catalana va ser també dels primers empresaris no independentistes, per bé que Sánchez Llibre és un catalanista tant tranquil com ferm, a reunir-se a Waterloo amb Carles Puigdemont; i a encapçalar l’inici del desgel entre la gran empresa i el president exiliat amb una reunió de la direcció de Foment i el líder de Junts a Perpinyà, l'abril del 2024. El vilassarenc ho ha tornat a fer ara dient en veu alta el que gairebé cap polític gosa dir per por de ser titllat de woke, irresponsable o traïdor a la pàtria: necessitem immigrants. No, Sánchez Llibre no s’ha fet de la CUP; senzillament, continua militant en el sentit comú marca de la casa: “Les empreses necessitem la immigració com l’aire per respirar i l’aigua que bevem. Les empreses espanyoles necessiten sí o sí la immigració per ser competitives”.
Sánchez-Llibre ha posat els punts sobre les is proposant un gran pacte entre la societat civil i els poders públics per corregir, superar i anticipar els canvis que, vulguem o no vulguem, comportarà la transformació demogràfica i socioeconòmica que ve. Armat d’un potent estudi de la Societat Barcelonesa d’Estudis Socials i Econòmics (SBEES), el think tank del Foment, el vilassarenc ha advertit que l’Estat espanyol tindrà 50 milions d’habitants en les pròximes dues dècades; que la suma dels estrangers i els seus descendents podria superar el 34% del total de la població; i que, malgrat tot, és a dir, malgrat l’allau immigratòria, les jubilacions de nacionals deixaran 1,4 milions de llocs de treball sense cobrir. Per tapar el forat, caldria incorporar 140.000 empleats nous cada any. I no cal dir on caldrà buscar-los davant l’envelliment i la caiguda de la natalitat dels autòctons. La pregunta és si Espanya, i el mateix val per a Catalunya o potser més i tot, està disposada a frenar l'economia si tanca les portes a la immigració, com proposa l’extrema dreta i el nacionalpulisme. Sánchez Llibre, que pertany a la raça de polítics democristians que, junt amb socialdemòcrates i socioliberals va construir el sistema europeu del benestar, té molt clar que les empreses no només han de contribuir a crear riquesa sinó a distribuir-la per reduir les desigualtats i cohesionar la societat. Per això, entén que la immigració és necessària per garantir la sostenibilitat de l’estat del benestar. Les xifres canten: el 52% del creixement econòmic d’Espanya entre el 2022 i el 2024, un 3,9% del PIB mitjà anual, el van generar els immigrants. Des del 2018, l’onada migratòria ha provocat un increment de l’afiliació a la Seguretat Social d’1,1 milions de persones. A la vegada, aporten el 10,6% dels ingressos a la Seguretat Social mentre que només perceben l’1% de les pensions.
Orriols hauria d'aclarir si traurà o no la pensió a les tietes ja prou espantades amb la "invasió musulmana"
L’alternativa que la política convencional no és capaç de trobar al fantasma Orriols, que tanta por fa als desorientats partits catalans de sempre i a Junts en particular, és altament probable que passi pel model Sánchez Llibre. Darrere la proposta de la líder d’Aliança Catalana d'un model de pensions a la suïssa en què cada treballador es financi el gruix de la seva jubilació, en una translació miop a la realitat catalana d’un sistema pensat per a un país on el salari mitjà supera els 84.000 euros mentre que a Catalunya no arriba a 29.000, no hi ha res més que la perversa —i sinistra idea— d’un sistema de benestar social racial i socialment excloent. És a dir, només per als de casa i, en darrer terme, els que se’l puguin pagar. N'hi ha prou de treure el cap per les xarxes socials per trobar el discurs profundament reaccionari que batega en el fons de la proposta d’Orriols per “salvar” el sistema de pensions: congelar l’estat del benestar, un dels grans valors de la civilització europea, perquè deixi d’atreure immigrants. Com que Catalunya, i Europa en general, deixarien de ser un paradís d’assistència sociosanitària per a tothom, l’arribada d’immigrants es frenaria. I, a més, —vet aquí l'aportació d'Orriols— el sistema de pensions no petaria perquè deixaria de ser universal com ho és ara, que tothom hi pot accedir sigui pobre o ric, vingui de ripollesos de l'any 1.000 o acabi d'arribar de Tombuctú. En tot cas, Orriols, que primer ha dit una cosa i després ha rectificat per tornar al punt de partida, haurà d'aclarir si traurà o no la pensió a les tietes ja prou espantades amb la "invasió musulmana".
És evident que a Catalunya i a Espanya no hi quep tothom. Si no es produeix una mobilització ingent d’inversió de les administracions i l’empresa privada, els serveis socials i altres infraestructures poden col·lapsar. I el mateix pot succeir amb la llengua i la cultura si no es reforcen les eines d’integració dels nouvinguts en la societat d’acollida. Tampoc els salaris low cost o la bogeria del preu de l'habitatge, que afecta tant els immigrants com els que ja hi eren, ajudaran a sargir les fractures que s’estan obrint si no hi ha un canvi de mentalitat, també, en l’empresariat. I és evident que s’ha de reforçar la seguretat contra les màfies globals i la delinqüència multireincidencial, en gran part lligada a una immigració no integrada i sota mínims socials. Però entre això i una Catalunya tancada en ella mateixa i socialment en flames amb l’immigrant com a boc expiatori de tots els mals o la deportació de 2 milions de persones, com proposen els dirigents d’AC, o, en el cas espanyol, de 8 milions, com pretén Vox, hi ha un abisme. I un suïcidi moral, social, cultural i econòmic que només es pot evitar amb més cervell i menys estómac. Amb més seny i compassió Sánchez Llibre i menys incendis i odi Orriols.