La població immigrant és un dels elements diferencials del creixement econòmic d'Espanya en els últims anys, fonamentalment per la seva aportació per força laboral, ja que és la responsable de gairebé tres quartes parts de l'augment de la població activa des de 2018 en un país cada vegada més envellit.
El 2018, va tornar a augmentar la població estrangera, una dècada després de la crisi financera, i es va restablir el seu paper com a principal impulsor del creixement de la població activa. Des de la pandèmia, Espanya és a més una de les principals destinacions migratòries europees, sola per darrere d'Alemanya.
La majoria d'analistes assenyala l'augment de la immigració, juntament amb un turisme pròsper, com a factor singular de l'avenç de l'economia espanyola, que el 2024 va triplicar el de l'eurozona, amb quatre de cada deu nous llocs de treball ocupats per treballadors estrangers, que pugen sis de cada deu en l'hostaleria i la construcció, i vuit de cada deu en l'agricultura.
La importància del fenomen era recordada aquesta setmana pel vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, que defensava una immigració ordenada com a part imprescindible del progrés econòmic per a països de baixa demografia, arran de la polèmica suscitada per Vox amb la seva proposta d'emprendre deportacions massives de població estrangera.
El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, destaca que els ciutadans estrangers aporten el 10 % dels ingressos de la Seguretat Social, mentre que només suposen l'1 % de la despesa.
De la seva aportació al producte interior brut (PIB) hi ha menys dades, si bé el Banc d'Espanya en un informe recent calculava que la població estrangera ha contribuït amb fins a una quarta part de l'increment del PIB per càpita registrat entre 2022 i 2024.
L'OCDE recomanava a Espanya aquest dimecres augmentar la immigració regular per assegurar el creixement econòmic, davant del previsible descens de la població, i destacava que ja està ajudant a sostenir la població en edat de treballar i a reduir l'escassetat de mà d'obra.
Xifres rècord de població i treballadors estrangers
A 1 d'abril de 2025 hi havia a Espanya 6,9 milions de persones amb nacionalitat estrangera, una xifra que s'eleva a 9,5 milions comptant amb totes les persones que han nascut fora d'Espanya però que després han anat adquirint la nacionalitat espanyola, d'acord amb les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
És la xifra més alta de població estrangera, que s'acompanya així mateix d'un rècord de treballadors, amb 3,37 milions de persones estrangeres ocupades a tancament del primer trimestre (1,8 milions d'homes i 1,5 milions de dones), segons l'enquesta de població activa (EPA), encara que s'eleva a 4,57 milions si es tenen en compte aquelles persones amb doble nacionalitat.
Des de 2018 la població activa ha passat de 22,8 a 24,4 milions de persones, 1,6 milions més, dels quals 1,1 milions són població estrangera.
Uns 2 milions dels 3,37 milions d'ocupats estrangers actualment porten set anys o més a Espanya, treballen al sector serveis (2,5 milions) i procedeixen majoritàriament d'Amèrica Llatina (1,4 milions), seguits pels de la Unió Europea (951.200), la resta del món (775.100) i la resta d'Europa (250.800).
No tots els treballadors estrangers estan donats d'alta en la Seguretat Social, ja que al maig hi havia 3,07 milions d'afiliats forans, encara que també és un màxim històric que representa el 14,1 % del total de cotitzadors.
Encara que el nombre d'estrangers autònoms va marcar màxim el maig amb 484.062 persones, la majoria dels treballadors forans s'enquadra en el règim general com assalariats (2,5 milions), principalment en l'hostaleria (470.000), el comerç (319.000), les activitats administratives i serveis auxiliessis (250.000), la construcció (230.000) i la indústria manufacturera (200.000).
El sistema especial agrari té 278.000 treballadors estrangers i el de la llar, amb 146.000.
Per nacionalitat, el Marroc encapçala la llista de països dels quals prové el major número de cotitzadors, seguit per Romania, Colòmbia, Itàlia, Veneçuela i la Xina.
Els estrangers busquen llocs de treball difícils de cobrir
Fedea destaca en un informe recent que la mà d'obra estrangera és relativament jove i continua fent-se servir principalment en treballs no qualificats i del sector serveis, si bé cada vegada és present en més ocupacions, mentre assegura que no hi ha cap evidència que permeti sostenir que l'arribada d'immigrants ha perjudicat les oportunitats d'ocupació dels nadius.
Les últimes projeccions de l'Autoritat Fiscal (AIReF) assenyalen que el pes de la població amb nacionalitat estrangera sobre la població total creixerà del 13,4 % el 2024 al 17 % el 2050 i al 19 % el 2070.
Tot i així, l'AIReF advertia al seu informe de març passat que la immigració no serà suficient per evitar el descens de la població en edat de treballar a partir de 2029 i del nombre de treballadors per cada persona inactiva, per a la qual cosa calcula que seria necessari un flux migratori net de més d'un milió de persones a l'any.
La seva previsió és que l'esmentat flux sigui de 400.000 persones el 2025 i de 360.000 el 2026, per sota dels 570.000 de 2024.