Quan les coses es fan rematadament malament i es concatenen els errors, hi ha un moment en què cal aturar-se, estirar el fre de mà i posar seny.
A ningú amb una mica de seny no se li escapa l'escalada desbocada i nociva que s'ha produït en el context del denominat "conflicte català". S'ha generat un clima d'odi, censura i dolor que, pel bé de tothom, cal solucionar.
I per a això cal dir les coses pel seu nom. Cal assumir la responsabilitat que a cadascú li correspongui i sobretot, marcar-se un objectiu positiu per a totes les parts que han creat aquest conflicte.
És complicat, perquè el principal escull és que el conflicte genera beneficis. I en genera a molts, no només als principalment implicats, que de manera simplista podrien ser els "espanyolistes" i els "independentistes" en el terreny polític. Estic pensant, fonamentalment, en els beneficis que han obtingut molts mitjans de comunicació que viuen, precisament, de la polèmica, de titulars escandalosos, i que no s'alegraran mai de saber que un conflicte es pot solucionar.
Precisament el paper dels mitjans de comunicació ha estat fonamental per caldejar l'ambient, per mantenir la població sumida en un oceà de confusió i per adobar distàncies i enfrontaments, tant d'idees com, directament, de persones.
Per això és important reflexionar, cadascú des d'on li pertoqui, sobre la influència que la seva actitud, el seu treball i les seves accions han tingut en "tirar més llenya al foc".
És fonamental, també, ser conscients que l'afer de Catalunya és una matèria d'índole política. Que té unes derivades, com és lògic, que impliquen la ciutadania, l'economia i el dia a dia de milions de persones. Però, sobretot, és una qüestió que ha de romandre circumscrita en l'àmbit polític i no s'ha d'intentar apedaçar amb la intromissió d'altres poders, com el judicial o el de la repressió.
S'ha arribat tan lluny en aquesta contesa, que pel camí s'ha debilitat el més essencial per garantir la convivència sana: s'han vulnerat els principals pilars que han de vertebrar una societat. L'accés a una informació veraç ha estat dinamitat pels principals mitjans de comunicació al servei dels interessos de l'estat espanyol, sobretot; la llibertat d'expressió s'ha trepitjat i destrossat; la veritat, la importància de la paraula donada, la transparència i l'honestedat han saltat pels aires en massa ocasions.
Per això em sembla fonamental que entre tots ens donem una oportunitat, perquè el que està en joc és fonamental: i no es tracta d'oblidar el que ha succeït, sinó d'aprendre'n, analitzar-ho amb rigor i assumir el que s'ha fet perquè no torni a passar.
És fonamental una "nova transició" que permeti la reconciliació per a un diàleg serè, sincer i en positiu
Cal que la ciutadania tingui eines que li permetin discernir, analitzar i pensar des de la raó, des dels arguments i no des de l'odi. És urgent i necessari que la societat catalana i l'espanyola aprenguin a respectar-se des de la profunditat que això suposa. No es pot construir un argument sobre el rebuig de l'altre. O almenys no, si volem avançar en democràcia.
Com tampoc no es pot permetre que s'hagin produït de manera sistemàtica notícies falses, passant per sobre de l'ètica més fonamental i del rigor professional del periodisme.
Hi ha hagut massa trampes, massa joc brut que s'ha d'identificar i s'ha d'assenyalar amb contundència.
Necessitem polítics que estiguin a l'altura de les circumstàncies, també. I crec que la situació ens ha deixat veure qui s'han preocupat únicament dels seus propis interessos, qui ha jugat amb conceptes que li venien massa grans i qui han fet trampa cada vegada que han pogut. Aquí hi ha molts noms per apuntar, de diferents formacions i sigles. I no podem oblidar-ho.
És fonamental una "nova transició" que permeti la reconciliació per a un diàleg serè, sincer i en positiu. Reconèixer que les parts tenen legítim interès des de la seva posició i, sobretot, que el fonamental és arribar a acords que solucionin tots els problemes que s'han generat i que són d'extrema gravetat.
Com, per exemple, totes les causes judicials obertes contra milers de persones en el context d'aquesta batalla política. És crucial posar els comptadors a zero perquè, irremeiablement, hi ha hagut un dany infligit a moltíssimes persones que no mereixien tot el que han patit. Això no resultarà senzill d'entendre per a molts, a qui el bombardeig continu de la informació interessada els ha fet creure que s'han comès crims fatals per posar una urna, introduir una papereta o manifestar-se pacíficament als carrers.
No serà fàcil, perquè, cada vegada més, s'empeny la societat cap a l'exageració i la barbàrie i ara toca aplicar grans dosis de pedagogia i sentit comú després d'anys en què s'ha forjat, precisament, tot el contrari.
És fonamental que en aquests temps ens dediquem a llegir, investigar i aprendre sobre l'apassionant matèria de la resolució de conflictes. Un món nou en què Espanya i Catalunya han de submergir-se, i no només els seus polítics, periodistes i actors judicials. Tota la ciutadania hauria de considerar les nocions més bàsiques per al retrobament, mantenint cadascú la seva raó i depurant arguments, amb la voluntat de saber que hi ha un assumpte per resoldre, i que caldria no intentar abordar-lo amb la imposició, ni la mentida, ni la trampa, ni la força per cap de les parts.
Ens mereixem, en definitiva, joc net. Maduresa i responsabilitat.