Un dia tornant amb el president Josep Tarradellas amb cotxe des de Madrid, a prop del peatge que uneix Saragossa amb Lleida, el vell polític que acabava de tornar d'un llarg exili a França va fer aturar el seu cotxe. Es va apartar cap a un costat el vehicle i d'un jeep de la Guàrdia Civil va baixar un comandament del cos, li va donar novetats i, seguidament, li va dir en una inequívoca posició de salutació a l'autoritat: "Benvingut a Catalunya, president". Tarradellas va tornar a pujar al Dodge Dart negre que utilitzava al seus desplaçaments, va recórrer uns quants quilòmetres i a prop de la capital del Segrià va tornar a aturar-se. En to ufà i des dels seus gairebé dos metres d'alçada va sentenciar davant dels periodistes que havíem seguit el seu viatge a Madrid: "Mireu, cada vegada que surto fora de Catalunya, faig que em rebi la Guàrdia Civil en els quatre punts cardinals. És una manera de recordar-los que jo encarno la legitimitat històrica i sóc la màxima autoritat de Catalunya".

No hi havia una Constitució Espanyola, en contra del que avui es predica –i s'oblida deliberadament– però la Generalitat de Catalunya tenia un president que enllaçava amb la història republicana, havia tornat de l'exili i era hereu i successor d'un president assassinat, Lluis Companys. Avui es compleixen 75 anys d'aquell magnicidi i, com és lògic, s'han preparat diversos actes d'homenatge al conegut com a president màrtir.

Només la ignorància, la manca de tacte o un deliberat acte de provocació podia haver fet coincidir la data del 15 d'octubre amb el dia escollit pel TSJC per citar Artur Mas en qualitat d'imputat per col·locar les urnes el passat 9 de novembre. No és estrany que es vulgui emmascarar aquesta situació de fons i es busqui derivar el debat cap a qüestions molt menys rellevants, com les suposades pressions als jutges, la seva independència amenaçada pels manifestants o la presència de les principals autoritats autonòmiques i municipals donant suport al president de la Generalitat. Quan Mas declari davant del jutge d'instrucció no estarà sol. Estarà emocionalment acompanyat de més ciutadans que votants hagi tingut mai en representar davant del tribunal a una molt àmplia majoria de les forces polítiques catalanes. Encara que el pas dels anys hagi fet oblidar, més enllà de l'Ebre, que la legitimitat històrica de què parlava Tarradellas no podia ser trepitjada.