Arran del cas de La Manada, molts mitjans de comunicació van decidir parlar d’agressions sexuals. Per allò d’aprofitar el moment, malgrat que, mirant estadístiques o el #cuéntalo, el moment per parlar d’agressions sexuals és qualsevol. Per fer-ho, alguns mitjans es van posar en contacte amb entitats feministes demanant testimonis. Per allò d’aportar un toc humà que reforci la veracitat de la història i l’aproximi a l’espectador apel·lant a la seva empatia.

Bona part de les associacions feministes es van negar a donar testimonis. Per una banda, perquè consideraven que no era el moment d’exposar dones agredides, sinó d’anàlisis polítiques i jurídiques. Per altra banda, perquè consideraven que molts mitjans no oferien prou garanties com perquè aquelles entrevistes no causessin més danys a les testimonis. Ja fos perquè les citaven soles, sense l’acompanyament d’una professional, perquè l’enfocament buscava el morbo o perquè es reduïa la història de les supervivents a la condició de víctimes. O les tres coses a la vegada.

La situació em va recordar quan intentava parlar de matrimonis forçats, com a periodista i com a investigadora. En molts casos, el “tens testimonis” era una condició important perquè els mitjans se’n fessin ressò. El risc de no tenir-ne era re-enfonsar el problema en la invisibilitat. A vegades me’n vaig sortir. En altres casos, no. Hi ha un cas en què no va caldre tenir-ne perquè se’n parlés. Per una dona forçada a casar-se, parlar-ne en un mitjà, ni que sigui de forma anònima, és complicat. És una violència masclista exercida per familiars, que sol afectar dones joves i que, per la situació en què es troben moltes d’elles, implica que no només s’han d’enfrontar a prejudicis masclistes, sinó d’altres per motius de raça, religió o classe social. Tot i que, tal com mostren els estudis, els matrimonis forçats són un fenomen força estès al món, i força transversal. Així doncs, explicar-ho requereix un ambient d’acompanyament i confiança que és força difícil d’aconseguir per un mitjà de comunicació.

Pensem en si és imprescindible tenir testimonis per explicar segons quines problemàtiques

Sovint es debat com els mitjans han naturalitzat i justificat les violències masclistes amb notícies dignes de Cuarto milenio, que parlen dels assassinats de dones com una capritxosa cadena d’accidents desafortunats del tipus Destí final i dels violadors com a pobres nanos que, per art de màgia —o potser per culpa dels alienígenes—, apareixen nus sobre menors d’edat. Com que cada cop hi ha més mitjans que abandonen l’especulació fantàstica per narrar casos de violència masclista, és l’hora de fer un pas més. Pensem en si és imprescindible tenir testimonis per explicar segons quines problemàtiques. Valorem què s’ha de fer perquè, les que sí que en parlen, ho puguin fer amb confiança, seguretat i tranquil·litat. Plantegem-nos com garantir que el resultat final contribueixi a donar a conèixer el problema sense reproduir prejudicis.

Arran de la sentència, moltes dones han reviscut les seves agressions sexuals. El seu dolor, el desemparament i la impunitat de l’agressor. Algunes d’elles som periodistes. Aquests dies, m’he trobat òrfena d’una reflexió a nivell de la professió sobre què implica informar sobre violències masclistes trasbalsada per haver-les patit en carn pròpia, i sobre què poden fer els mitjans per donar suport a les treballadores. Veient els casos d’assetjament a les periodistes dins i fora de les redaccions, recollits a #prouperiodismesexista, perquè aquesta empresa sigui efectiva*, ha d’anar acompanyada d’iniciatives que facin que molts periodistes deixin d’exercir violència masclista o deixin de ser-ne còmplices. Com que als periodistes ens agrada fer-nos els mestretites quan reflexionem sobre la professió, reblaré la proposta amb un toc de senyoriu expert que reforci la tenacitat de l’argument. Si Marshall McLuhan afirmava que el mitjà “és el missatge”, què implica que el mitjà estigui corsecat per la mateixa violència que el seu missatge pretén denunciar?

*Jo us maleeixo, partits independentistes, per haver pervertit el significat de la paraula!