L’altre dia recordava una anècdota amb un professor d’institut. Jo devia tenir uns quinze anys. Faltaven uns minuts per començar la classe i ell estava xerrant amb uns alumnes (nois). Vaig entrar a l’aula i em vaig treure la jaqueta. Quan ell va veure que a sota jo portava un jersei que em deixava el melic enlaire, va interrompre la conversa amb els alumnes (nois) i, al cap d’uns segons, els va contestar, amb to divertit i còmplice: “Perdoneu, m’havia despistat”. 

Tot seguit de recordar-ho, vaig demanar als meus amics, per veu i per whatsapp, si havien tingut, durant l’època d’institut, el que es podria anomenar un professor sortit. “Un professor d’aquests que si portaves escot se’t quedava mirant de forma descarada? En vaig tenir un durant l’ESO i un altre de gimnàstica al batxillerat que salivava durant les classes de ball quan ens tocava ballar a les noies”, va escriure una amiga. Més respostes per whatsapp: “Un profe de música que moltes vegades feia al·lusions a coses sexuals”, “un que deia autèntiques burrades. A una companya li va dir un cop que anés a esborrar la pissarra, perquè li veiéssim el culet” ―aquest amic va escriure tres paràgrafs d’anècdotes més, del mateix professor, al grup de whatsapp―. 

En una conversa analògica, un altre amic em va comentar que en recordava un que mirava el cul i els pits a les noies quan sortien a la pissarra. Una familiar meva i la seva millor amiga també n’havien patit un d’aquests. Dues amigues, d’instituts diferents, em van contestar que n’hi havia que paraven molta atenció a les nenes maques o que vestien millor. “Les anomenava floretes”, va afegir una. També vaig trobar anècdotes de professores sortides, si bé en menor quantitat: “Sempre passava llista als nois quan érem a la dutxa”, o “la professora de castellà era més amable amb els nois que amb les noies”.

De les experiències, aquestes i altres, explicades pels meus amics, n’he extret diverses conclusions. La primera és que l’espècie del professor sortit, en la versió home (la més freqüent), sentia predilecció per les alumnes considerades desenvolupades o que vestien bé/sexy. És a dir, aquelles que tenien un cos i una aparença que s’assemblava més al d’una dona adulta. Evidentment, el grau de desenvolupament de les noies no estava lligat a la seva maduresa psicològica. Igual que les que tenien pits plans o malucs rectes, vestissin xandall o pantalons curts que descobreixen mitja natja, eren menors d’edat.

El professor sortit ni et violarà ni et seduirà, però les seves accions estaran emparades pel mateix que sosté les del depredador sexual o el professor seductor: el poder

La segona conclusió és que el professor sortit tenia moltes subespècies. Podia ser un senyor gran, el professor enrotllat, el professor de gimnàstica o el professor patètic. La característica comuna era que la seva condició justificava el seu comportament. El professor sortit gran ho era perquè abans les coses eren d’una altra manera; el professor de gimnàstica ho era perquè el moviment, la suor, els tops ajustats, els vestuaris, facilitaven la cosa; el professor enrotllat podia ser sortit perquè així quedava bé amb els alumnes (nois), i el professor patètic, perquè bé, és un ésser menyspreable, què en pots esperar?

La tercera és que el professor sortit pervivia amb certa impunitat gràcies que els instituts són un cau de rumors. A més a més, els adolescents solen viure una mica als núvols. Altres amics, en recordar possibles observacions de professors sortits, empraven frases com “es deia que si una noia portava escot, el professor X li posava bona nota”, “però ja saps que als instituts corrien molts rumors, com el del Ricky Martin i la melmelada”, “era adolescent, podria haver malentès el que feia o m’ho podria haver imaginat”. Segurament alguns casos eren mentida. Rumors d’aquells que es creaven per penjar-li la llufa a algú que ens queia malament.

Què passa, però, amb els casos certs? Pel que he pogut esbrinar, i pel que recordo de la meva experiència, els professors sortits certificats portaven força temps exhibint el seu comportament. La seva actitud era reconeguda i acceptada, encara que fos amb resignació, per l’alumnat. Un amic recorda que, al seu institut, hi havia un acudit i tot sobre un professor sortit: “En què s’assembla el professor tal i un pèsol? Els dos són petits i verds”.

El professor sortit reproduirà una sèrie d’actituds que potser no et traumatitzaran, però et causaran malestar i seran com una gota xinesa

Part de la impunitat del professor sortit és deguda al fet que té dues digievolucions que han acaparat tota l’atenció del públic en general, una per l’alarma social que genera i l’altra per l’erotització que se n’ha fet. El professor sortit no és un depredador sexual, com Joaquim Benítez, el professor del cas Maristes. Tampoc és el professor d’universitat que utilitza el morbo que li ofereix la seva posició d’autoritat per allitar-se amb alumnes. El professor sortit ni et violarà ni et seduirà brandant la seva sapiència, però les seves accions estaran emparades pel mateix que sosté les del depredador sexual o el professor seductor: el poder.

El professor sortit reproduirà una sèrie d’actituds que potser no et traumatitzaran, però et causaran malestar i seran com una gota xinesa. Si ets noi i no has patit abusos, serà dels primers ―i segurament únics― cops en què et tractaran com un objecte sexual. Si ets noia, incorporaràs els actes del professor sortit a la teva història d’assetjament de desconeguts al carrer, de tocaments indesitjats en llocs públics i privats i d’assetjament de parelles, exparelles i homes aleatoris que es pensen que seduir una dona és interpretar un malvat de la sèrie Ments criminals ―o el protagonista de 50 ombres de Grey―.

Tot sia dit, he trobat (pocs) casos en què els alumnes van plantar cara al professor sortit. Un amic em va escriure: “A batxillerat en teníem un que s’arrambava a les noies quan consultava si havíem fet els deures. Les noies se’n van cansar i van fer una assemblea. El professor es va disculpar i l’any següent ja no va fer més classes”.

Marta Roqueta
Opinió Traïcions Marta Roqueta
Marta Roqueta
Opinió “Som gent de pau” Marta Roqueta