Màster. Pont cap al doctorat. Especialització després d’una carrera en què ho has tocat tot però no has furgat en res. Apèndix desesperat d’un grau, llicenciatura o diplomatura per evitar estar a l’atur un cop t’hagis fet la foto de l’orla.

Màster. Pagar per fer pràctiques. Pagar per ampliar l’agenda de contactes. Pagar per adquirir coneixements que els plans d’estudis de les carreres es van oblidar d’impartir. Pagar per escoltar les batalletes de gent que ha triomfat en la teva professió.

Màster. Piscifactoria muntada per empreses on pescar professionals que han pagat per tenir l’oportunitat que els pesquin. Piscifactoria muntada per universitats on pescar més diners de les butxaques d’estudiants desesperats. 

Màster. La raó per la qual em vaig quedar sense celebrar l’Any Nou. La raó per la qual he plorat davant d’un calendari. La raó per la qual em vaig quedar sense vacances d’estiu. La raó per la qual ara miro el món com el miro.

Màster. Punts per ascendir en una feina. Punts per apujar el sou. Aquell punt al currículum que et diferencia del centenar d’aspirants a la mateixa feina.

Màster. Allò que fa amarga la jornada laboral a una feina mal pagada i temporal del sector serveis. Allò que fa menys feixuga una feina temps ençà estimulant. Allò que et permet treure l’espina clavada d’una carrera anhelada però no estudiada.

Màster. El Dorado de la classe treballadora. El Wakanda de la primera (o segona) generació que pot anar a la universitat. L’Atlàntida de dones amb mares, àvies o tietes que no van poder tenir estudis o continuar-los per culpa del treball familiar.

Màster. Quelcom que serveix per mantenir la pantomima meritocràtica de l’oligarquia estatal i autonòmica, mentre molts dels simples mortals que també en tenen un fan fortuna —o serveixen cafès— a l’estranger. Quelcom que els polítics malden per tenir, mentre retallen en polítiques de recerca i innovació.

Màster. Expressió del complex de nou-ric espanyol. Els nous trens d’alta velocitat buits que esquincen la pell de brau mentre unes Rodalies plenes a vessar cauen catenària a catenària. Els nous esquelets d’edificis abandonats torrant-se a l’era mentre tot bitxo vivent malda per pagar un sostre.

Màster. L’epítom de la conversió del coneixement en mercaderia. La certificació que, quan tothom en tingui un, el que es valorarà serà el doctorat.