Les plataformes d’streaming de sèries (Netflix, HBO) van demostrar no només que la gent estava disposada a pagar per cultura, sinó que volia pagar per un producte cultural pel qual no havia abonat ni un sol euro fins al moment. Temps enrere, les sèries es consumien en cadenes de televisió, de manera que, impostos de les públiques i Canal + a banda, eren gratuïtes. A nivell d’usuari, la pirateria dels portals de descàrrega o visionat en línia i dels anomenats torrents va significar un canvi de proveïdor que oferia la mateixa gratuïtat que una cadena de televisió i, a més a més, un consum al dia de les sèries, sense pauses publicitàries i en versió original.
Les sèries són un exemple de com una suposada crisi cultural és, en realitat, una crisi de proveïdors. La pirateria afectava la feina de creadors, cert, que veien reduïts els seus ingressos. Tanmateix, la resposta no va ser apel·lar al romanticisme de mirar la televisió al saló de casa amb la família i fer zàping, sinó crear catàlegs de sèries, oferir versions originals, treure les pauses publicitàries i buscar formes de pagament que requereixin un esforç mínim. En el cas del cinema, si bé és un sector diferent, plataformes com Filmin, festivals com el Fantàstic de Sitges, el Cinema Texas, ofertes com les del dia del cinema o èxits com Paràsits mostren que hi ha vies tant per pagar per les pel·lícules que veiem com per omplir sales.
L’excepcionalitat del Sant Jordi que vam viure ahir, on les llibreries van veure limitada la seva capacitat de venda el dia en què es fa bona part de la caixa de l’any, va ser el colofó d’uns mesos durs per al sector, que en la darrera època ha patit una crisi econòmica i la irrupció titànica d’Amazon. El fet que, segons el baròmetre de TV3 i Catalunya Ràdio, la meitat dels catalans que compraria un llibre aquesta diada ho faria per Amazon, ha situat la plataforma de Jeff Bezos, l’home més ric del planeta, com la bèstia negra a abatre. S’ha fet amb campanyes amb lemes com “Els llibres es compren a les llibreries” o “No compris a Amazon”. En general, els missatges han apel·lat a l’ètica dels lectors i al romanticisme de tot el que envolta la llibreria i el llibre en paper. És a dir, campanyes pensades per lletraferits destinades a lletraferits.
La funció de les institucions públiques és la de protegir la ciutadania dels efectes més perniciosos del capitalisme, així com de democratitzar la tecnologia puntera que crea i redistribuir la riquesa que genera
Amazon és un gegant que ha fet fortuna, entre altres, evadint impostos i precaritzant les condicions laborals dels treballadors. Un altre risc afegit, com també passa amb Netflix, HBO i ara Disney+, és la concentració de sectors de la indústria de la cultura de masses en mans de gegants dels Estats Units amb gran capacitat de decisió sobre el que veiem o llegim, i amb bons pressupostos per captar el talent de tot el món. En aquests casos, el model de producció audiovisual s’assembla al de l’edat moderna, en què grans mecenes encarregaven obres als artistes. Bona part d’aquests problemes es poden remeiar amb legislacions fortes, tant d’àmbit estatal com europeu. L’octubre del 2017, la Unió Europea va obligar Luxemburg a recuperar 250 milions d’euros en impostos que Amazon no havia pagat.
Per altra banda, Amazon ofereix el catàleg de llibres més ampli del món. Catalans a l’estranger poden accedir a la literatura catalana; els investigadors poden estar al dia dels últims llibres publicats sobre la seva matèria, i que trigaran a arribar a casa nostra, en cas que alguna editorial s’animi a publicar-los; les persones que volen llegir textos que no siguin en català o castellà tenen accés il·limitat a llibres escrits en altres llengües originals. L’aplicació d’Amazon per llegir llibres electrònics a l’ordinador, el Kindle, és facilíssima de descarregar, és gratuïta i està sincronitzada amb el compte per comprar llibres, de manera que amb un sol clic es guarden a la biblioteca immediatament. Les aplicacions de llibres electrònics s’adapten molt bé a les necessitats de la recerca acadèmica: tenen una gran capacitat d’emmagatzematge que ocupa poc espai i són fàcils i ràpides de consultar, tant pel que fa als llibres com a les parts d’ells.
La pregunta és: hi ha alguna plataforma que ofereixi el mateix, però amb uns estàndards laborals ètics i que afavoreixin el comerç de proximitat? Per què no s’ha promocionat més Libelista? Per què no es crea quelcom més ambiciós? No tenim, en tot cas, una Conselleria de Cultura, una xarxa de biblioteques públiques, gremis de llibreters, Òmniums Culturals i desenes d’institucions dedicades a la promoció de la literatura? Quant han trigat les editorials a oferir un bon catàleg de llibres electrònics durant el confinament? Quantes llibreries n’han venut, aquestes darreres setmanes? En lloc de sacralitzar el llibre (en paper), per què no es comença a parlar de la complementarietat dels usos del llibre en paper i els del llibre electrònic?
Com bé va escriure Bernat Ruiz, una campanya que prometia tant com Llibreries Obertes va perdre pistonada a causa de la limitació del seu catàleg i dels interessos que els impulsors de la iniciativa, la cooperativa Som*, l’agència Mortensen i després Parlem Telecom, poden tenir en l’explotació de les dades dels compradors de llibres. I és una llàstima, perquè, segons explica Clàudia Rius en un article excel·lent a Núvol, Llibreries Obertes, a diferència de Libelista, va saber entendre la necessitat de la gent que no coneix el sector editorial i que volen comprar llibres de forma eficaç, i s’hi va dirigir amb una bona campanya de comunicació. Rius afegeix que pocs professionals catalans del llibre han volgut o pogut adaptar-se al context digital, i això ha fet que la pandèmia els enganxi digitalment despullats: “Sembla que la crisi almenys haurà servit per tenir una mínima estructura assentada en aquesta direcció”.
Aquests dies ha circulat molt per la xarxa una portada del The New Yorker, publicada el 2008, en la qual es veu com un repartidor d’Amazon lliura una comanda de llibres a una veïna. Al seu costat, un llibreter se la mira mentre obre el seu establiment. Que dotze anys després aquest dibuix sigui tan actual, en el sentit que l’empresa de Bezos segueixi sent una amenaça, indica que alguna cosa s’ha fet malament en la indústria cultural del país. Però també vol dir que Amazon no ha aconseguit tancar totes les llibreries de Catalunya.
La funció de les institucions públiques, començant per la Conselleria de Cultura, de l’Estat i del teixit comunitari és la de protegir la ciutadania, i també els petits empresaris i distribuïdors, dels efectes més perniciosos del capitalisme, així com de democratitzar la tecnologia puntera que crea i redistribuir la riquesa que genera. A Amazon no se’l combat amb sentimentalisme. S’hi lluita amb eficiència, innovació i normatives que evitin que faci trampes.