Des que fa tot just 22 dies ha començat l’any 2026, els Estats Units han detingut Nicolás Maduro mentre dormia a Veneçuela, hi ha una revolta que pot fer caure el règim dels aiatol·làs a l’Iran, Europa ha ensenyat les ungles a l’Oncle Sam enviant soldats a Groenlàndia i ha mort el vell ordre mundial. Mentrestant, el president de la Generalitat és a l’hospital per una estranya malaltia, la llevantada s’ha emportat vides i Espanya ha perdut el glamur de Julio Iglesias. Però la caiguda del latin lover no és el principal drama que torna a posar sobre la taula la fama de poca fiabilitat dels llatins.
Un parèntesi. Falten menys de tres setmanes per als Jocs Olímpics de Milà-Cortina, però la seu de l'hoquei sobre gel, una de les proves principals dels Jocs d'hivern, continua sent una obra en construcció. Més de mil treballadors fan torns de 24 hores a veure si poden enllestir l'estadi. La cerimònia d'inauguració és el 6 de febrer i el cap del Comitè Olímpic italià ha dit que “l'estadi estarà acabat per al 5 de febrer”. Tanco parèntesi.
Espanya ha presumit des del 1992 de la seva alta velocitat ferroviària. Des del 2010 és el segon país del món (després de la Xina, compte) amb més quilòmetres d’alta velocitat. L’AVE es va convertir, per a Espanya, en símbol de modernitat... i d’unitat. Fins al punt que la ministra Magdalena Álvarez, Maleni, va dir el 2008, abans que el totxo s’ho endugués tot, allò de “estamos cosiendo España con cables de acero”.
Ahir no va funcionar ni un sol tren de Rodalies. I el tall de l’AP-7 va acabar de col·lapsar Catalunya
L'accident dels trens a Andalusia ha provocat, de moment (escric ahir a la tarda), 42 morts. I tot i que encara no se’n saben els motius, es comença a sospitar del manteniment. És una pèrdua reputacional molt gran, no només per a Adif, sinó de la marca Espanya. La línia d’alta velocitat modèlica ha deixat de ser-ho de cop. No només per l’accident en concret. També perquè resulta que ara s’ha de reduir temporalment la velocitat màxima dels operadors ferroviaris a 160 quilòmetres per hora a un tram de 187 quilòmetres de la línia Barcelona-Madrid. Decisió que s'ha produït després que els maquinistes reportessin, des de fa temps, sots al tram afectat. Hem passat d’un accident, a priori, extraordinari a un pànic general. I, òbviament, no hi ajuda que, al cap de no res, després d’unes hores de pluja, hagi mort un maquinista de Rodalies Renfe per la caiguda i posterior xoc contra un mur. Caiguda que, de passada, fa insegur el tram de l’autopista AP-7. Per si no tenia prou mala fama.
Maleni volia cosir Espanya amb cables d’acer. Però si l’alta velocitat la pretenia unir, la baixa —o nul·la— velocitat la va començar a escapçar. Ahir no va funcionar ni un sol tren de Rodalies. I el tall de l’AP-7 va acabar de col·lapsar Catalunya. I, res, tots a teletreballar. Els que es poden pagar un habitatge, és clar.