Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, se celebraven les terceres i darreres eleccions generals de la II República espanyola, que, a Catalunya, van donar el triomf a la coalició Front d’Esquerres, liderada pel president Companys i els consellers del govern de Catalunya, empresonats des dels Fets del Sis d’Octubre (06/10/1934): la proclamació de la República Catalana dins la República Federal espanyola i la posterior repressió de la policia i de l’exèrcit espanyols, que s’havia saldat amb 74 morts, més de 3.000 empresonats, més 1.200 pagesos llogaters desnonats, i la intervenció de la Generalitat i del Parlament.

Aquelles eleccions es van celebrar en un context polític i social especialment convuls. A la situació de repressió a Catalunya —i a Astúries i a Andalusia per altres motius—, imposada pel govern de la República (una coalició conservadora  i involucionista formada per la CEDA de Gil-Robles, el PRR de Lerroux i el Partido Agrario de Martínez de Velasco), s’hi va sumar l’escàndol de l’Estraperlo —un cas de corrupció (instal·lació de ruletes fraudulentes en diversos casinos) que implicava directament alguns dirigents de l’executiu de Madrid (del PRR) i que va provocar la seva caiguda i la convocatòria d’eleccions anticipades.

A Catalunya, l’oposició al tripartit involucionista espanyol es va articular entorn d’ERC, que era la formació hegemònica des de les eleccions municipals de 1931, les quals havien precipitat la caiguda de la monarquia. Aquesta plataforma opositora es va anomenar Front d’Esquerres i va estar formada per ERC, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà, Unió Socialista de Catalunya, POUM, Partit Català Proletari, Partit Comunista de Catalunya i Unió de Rabassaires. A la resta de l’Estat espanyol, l’oposició al govern de Gil-Robles i Lerroux es va articular en una plataforma anomenada Frente Popular, formada per diversos partits d’esquerra.

El Front d’Esquerres va obtenir 41 dels 54 escons que es dirimien a Catalunya. Per circumscripcions electorals: Barcelona-ciutat 16 de 20; Barcelona-província 11 de 14; Girona-província i Tarragona-província 5 de 7 cada circumscripció, i Lleida-província 4 de 6. La primera mesura que va dictar el nou govern espanyol (19/02/1936), presidit per Manuel Azaña Díaz (Izquierda Republicana), va ser decretar l’amnistia i excarceració del president Companys i dels consellers del govern de Catalunya (condemnats a 30 anys de reclusió pels pretesos delictes de rebel·lió i sedició), i la restauració de la normalitat política i institucional del país (Generalitat i Parlament).